Anar al contingut

Síria: la guerra que va començar amb una pintada

Aquestes són les cinc fases d'un conflicte que ha destruït un país clau al Pròxim Orient

Ana Alba

RICARD GRÀCIA

Després de cinc anys de combats i bombardejos, Síria està en ruïnes. Pateix el conflicte més cruent dels que van esclatar amb les revoltes i revolucions incloses en el concepte de 'primaveres àrabs'. "Si el conflicte no s'acaba aviat, aquest podria ser el final de Síria tal com la coneixem", va sentenciar António Guterres quan acabava el seu mandat com a Alt Comissionat de l'ONU per als Refugiats (ACNUR), a finals del 2015.

FASE U. LES PROTESTES

Després de TunísiaEgipte i l'inici de la rebel·lió a Líbia, el març del 2011 van esclatar les protestes contra el president sirià, Baixar al-Assad, cap del règim del partit Baas, a la ciutat de Daraa (sud). Van començar després de l'arrest i tortura d'uns adolescents que van pintar a la paret de la seva escola: “És el teu torn, Doctor”, en referència a Assad, que és oftalmòleg.

Les forces de seguretat sirianes van matar manifestants en les primeres protestes i aquestes es van estendre per tot el país. L'estiu del 2011, centenars de milers de sirians demanaven als carrers la dimissió d'Assad, reformes polítiques i que s'acabés la brutalitat policial.

FASE DOS. COMENÇA LA GUERRA CIVIL

Es van formar grups opositors armats i van començar les desercions de militars sirians que s'unien als rebels, aglutinats en l'Exèrcit Sirià Lliure (ESL). El país es va sumir en la guerra, els bombardejos de les forces sirianes es van multiplicar i el 2012 els combats van arribar a Damasc, la capital, i a la segona ciutat del país, Alep.

Els rebels van anar creixent i obtenint armes, una part de les armes “finançades per l'Aràbia Saudita i Qatar” i destinades especialment als grups islamistes. Així ho van explicar a aquest diari, el juny del 2012, a la ciutat libanesa de Trípoli, combatents de les Brigades Faruk, integrades majoritàriament per homes de Homs i desertors i que formaven part de l'ESL. Molts d'aquests combatents eren de Baba Amro, un barri de Homs massacrat per l'Exèrcit sirià.

Un dels comandants de la brigada parlava de “fer la revolució de l'islam” i de tenir “un país islàmic”, però “sense Al-Qaida ni extremismes, som islamistes moderats”. Mentre parlava, les seves dues dones, cobertes amb nicab -vel que només deixa veure els ulls- i amb guants, preparaven el dinar per a una desena d'homes.

FASE TRES. ELS GIHADISTES ENTREN EN ESCENA

Els gihadistes van augmentar i les forces seculars de l'ESL van perdre terreny. Van aparèixer grups com el gihadista Front al-Nusra, filial d'Al-Qaida a Síria, i l'Estat Islàmic (EI), que va llançar una forta ofensiva a l' Iraq el juny del 2014, i després a la zona de Síria pròxima a la frontera iraquiana. L'EI va proclamar un califat a l'àrea que controla a l'Iraq i Síria, amb la ciutat siriana de Raqqa com a capital de facto.

Integrat per milers d'estrangers, l'EI lluita contra tots els bàndols: les forces governamentals, els rebels, el Fronte al-Nusra -amb el qual s'ha aliat en algunes ocasions- i les forces kurdes, també oposades a Assad i contra les quals carrega Turquia.

FASE QUATRE. LA COALICIÓ INTERNACIONAL I RÚSSIA COMENCEN A BOMBARDEJAR

El setembre del 2014, una coalició internacional liderada pels EUA, amb Jordània, Bahrain, Qatar, l'Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs Units (EAU), va començar a bombardejar l'EI. França va iniciar els atacs el setembre del 2015, i el Regne Unit, al desembre.

Rússia va començar al setembre atacant “els terroristes de l'EI”. Però a més, ha bombardejat grups rebels i ha aconseguit que el règim d'Assad, que fa mig any era molt a prop del col·lapse, hagi recuperat terreny en zones clau com Alep (nord). “La intervenció russa és fonamental, pot canviar el curs de la guerra a favor d'Assad”, assegura Phillip Smyth, investigador de la Universitat de Maryland.

FASE CINC. L'ESCENARI ACTUAL

El mapa de qui controla cada zona de Síria actualment és ple de divisions. El règim d'Assad té una gran part de l'oest del país, Damasc, Latakia, Tartús, gairebé tota la frontera amb el Líban, una part d'Alep, una altra al centre del país i a Deir Ezzor.

Els rebels han cedit terreny des que Assad s'ha reforçat gràcies a Rússia. Controlen la frontera amb Israel, al sud de Síria, un tros d'Alep, al nord, una zona àmplia de la província d'Idlib, fronterera amb Turquia, una àrea pròxima a Damasc i una altra a Homs. La franja nord, al llarg de la frontera amb Turquia i una part de la iraquiana, està en mans de les forces kurdes, excepte uns trams que controlen els rebels i l'EI.

Els gihadistes tenen una part de l'est de Síria fronterer amb l'Iraq, i zones del nord, a Alep, al-Raqqa, as-Shaddadah, àrees centrals i petites parts al sud.