Una inacceptable ceguesa moral

4
Es llegeix en minuts
Ramón Lobo
Ramón Lobo

Periodista

ver +

Ser blanc i del Nord té avantatges: dirigeixen els mercats, escriuen la Història i decideixen què és notícia: la petita història de cada dia. El blanc del Nord traça els mapes de la importància: què és essencial, què no ho és. Tot gira al voltant del lucre sense límits ètics. Les farmacèutiques, en mans d’accionistes blancs, a penes inverteixen en medecines destinades a malalties de pobres. Els ningús no són rendibles.

    Els aliments, la seva manipulació i engreix artificial, són un altre negoci sense escrúpols. Un món d’obesos davant un altre de 795 milions de persones que passen gana. La fam mata més que la suma de la sida, la tuberculosi i la malària.

    Avui estem alarmats pel virus del Zika; fa un any ens va estremir l’Ebola. L’Organització Mundial de la Salut (OMS), en mans de blancs, va trigar a llançar l’alarma quan l’Ebola va atacar zones de Sierra Leone, Libèria i Guinea Conakry. 

    La malaltia va passar a ser una prioritat mundial després d’afectar el primer blanc. Llavors va arribar la histèria i protocols dels quals ningú havia sentit a parlar. Alguns van fer fortunes amb la por dels altres. El Zika segueix la ruta de l’Ebola. Ja tenim una alarma global. El Nord torna a sentir por… i el negoci.

    Els nostres líders aixequen murs, tanques i lleis contra els refugiats, debaten sobre la pobresa en hotels de luxe sense haver vist un pobre en la seva vida, ni tan sols els que abunden a les nostres ciutats aixafats per una crisi financera provocada per la falta de controls de bancs sense escrúpols. Es pensen immunes al dolor, les armes i les bombes de Daesh, als insectes i els virus. Creuen que tot el que és dolent s’aturarà al límit traçat: aquí, el confort, els tres àpats; allà, l’infern.

    Fa anys, un periodista francès de televisió em va explicar que havia proposat al seu cap un gran reportatge sobre la malària, malaltia que l’any passat va afectar 215 milions de persones, de les quals en van morir 438.000, la meitat que l’any 2000. La reducció en el nombre de morts en el període 2000-2013 es veurà afectada per l’Ebola, que ha distret atenció i fons. Encara no hi ha vacuna.

    El cap del periodista francès de televisió li va respondre: «¿Afecta els blancs? Doncs no interessa». No va ser un sense ànima, només era cínicament sincer perquè aquesta és la tònica general. Hi ha malalties greus oblidades pels mitjans de comunicació, els Governs del Nord i les empreses farmacèutiques. Són malalties que no cotitzen a Wall Street, no atrauen els accionistes. Es diuen NTD: Neglected Tropical Diseases (Malalties Tropicals Desateses).

Malalties oblidades  

Una de les principals és la malaltia de Chagas, que afecta vuit milions de persones, i en mata cada any 12.500 només a l’Amèrica Llatina. És una malaltia associada a la pobresa. Metges sense Fronteres explica que només existeixen dos medicaments per lluitar contra el Chagas desenvolupats fa 40 anys. 

    El principal es diu benznidazol, només el fabrica una empresa. El 2011 hi va haver tanta escassetat que va deixar milers de persones sense tractament. Ara, KaloBios intenta adquirir els seus drets per multiplicar-ne el preu per 9.000 sense aportar cap mena d’innovació. El segon fàrmac es diu nifurtimox, i té més efectes secundaris.

    Altres NTD són el Kala Azar, que cada any genera 300.000 casos nous al Nepal, el Sudan de Sud, Etiòpia i el Brasil, és a dir, zones empobrides del planeta, i la mosca tse-tsé, que produeix la malaltia del son. L’OMS inclou al seu llistat de NTD el dengue, que es transmet a través del mateix mosquit del Zika: l’Aedes Aegypti.

    Cada any emmalalteixen de dengue entre 50 i 100 milions de persones. Hi ha quatre tipus de dengue. Els pacients que el superen queden immunitzats, però només del tipus de dengue que han tingut, no dels altres tres.

Amos de l’economia    

La tuberculosi mata al voltant d’1,7 milions de persones, però no hi ha alertes ni mobilitzacions per part dels mitjans de comunicació. A molts periodistes (no tots, és clar, que encara queden mitjans conscienciats) ens passa com a les farmacèutiques: mesurem les notícies pels impactes, el share televisiu i el trending topic a Internet, no per les persones.

Notícies relacionades

    L’emergència del Zika ajudarà a crear medecines eficaces, potser una vacuna. Va passar amb l’Ebola. Hi ha malalties de primera divisió i de segona. 

    Tot està relacionat: fam, malalties oblidades, alertes de l’OMS, conflictes, armes, migrants, saqueig i riquesa. Serem blancs, amos de l’economia mundial, però estem malalts, com va escriure Saramago, d’una inacceptable ceguesa moral.