UN ANIVERSARI AMARG

El llarg hivern de Tahrir

Egipte recorda la frustrada revolució que va fer fora del poder Mubàrak ara fa cinc anys

L'actual règim d'Al-Sisi manté a la presó es líders de la revolta i més de 40.000 opositors

lpedragosa32527285 kef01  cairo  egypt   24 01 2016   egyptian member160124161126

lpedragosa32527285 kef01 cairo egypt 24 01 2016 egyptian member160124161126 / KHALED ELFIQI

3
Es llegeix en minuts
Kim Amor
Kim Amor

Periodista

ver +

En tan sols cinc anys, Egipte ha viscut una revolució que va fer fora del poder Hosni Mubàrak, ha tingut al primer president elegit democràticament de la seva història, Mohammad Mursi, i ha patit un cop d’estat encapçalat per l’actual home fort del país, el mariscal de camp Abdul-Fattah al-Sisi. Un lustre, sens dubte, trepidant, ple d’esperances frustrades, enfrontaments, traïcions i repressió.

Davant del cinquè aniversari de la revolució, Al-Sisi ha posat avui en guàrdia tot l’aparell de seguretat per evitar protestes, cosa que no és cap novetat. Egipte continua sent un estat policial. «Estem afrontant l’època més dolenta i més opressiva de la història moderna d’Egipte», explica l’activista de drets humans egipci, Gamal Eid, a la revista dels EUA The Atlantic.

Les xifres són eloqüents. Des de l’estiu del 2013, data del motí militar que va enderrocar Mursi, més de 41.000 persones han sigut detingudes. La majoria són islamistes dels Germans Musulmans, però també hi ha activistes laics, com Ahmed Maher Mohammad Adel, fundadors del Moviment 6 d’Abril, o Alaa Abdul-Fattah, pare de la blogosfera egípcia.

El Consell Nacional de Drets Humans d’Egipte ha denunciat desaparicions de detinguts i Amnistia Internacional tortures «rutinàries». La justícia va dictar l’any passat 507 penes de mort, el 20% de les que hi va haver al món, entre elles la del mateix Mursi.

I l’últim informe del Comitè per a la Protecció dels Periodistes (CJP, en les sigles en anglès), amb seu a Nova York, assegura que darrere de la Xina, Egipte és «el segon país del món amb més periodistes presos». El 2015, un total de 23.

Un panorama fosc que mostra com els uniformats han enterrat l’esperit de la revolució que va enlluernar el món al crit de «pa, justícia, llibertat i dignitat». La cúpula d’Exèrcit és la que ha acabat guanyant la partida. Va aprofitar la revolta per apartar del poder Mubàrak i evitar que cedís la presidència a un civil, el seu fill Gamal, i a més a més s’ha desfet dels Germans Musulmans, el seu rival etern, i de la dissidència democràtica.

Una regressió que no sembla inquietar ni a la Unió Europea ni als Estats Units, més preocupats per planta cara a Estat Islàmic (EI). La posició d’Occident respecte a Egipte la va resumir molt bé el primer ministre italià, Mateo Renzi, quan va dir l’any passat a Al-Sisi: «La seva guerra és la nostra guerra i la seva estabilitat és la nostra estabilitat».

TERRORISME GIHADISTA / Des del cop d’estat, el terror gihadista s’ha multiplicat. El 2015 es van registrar 357 atacs només al Sinaí, entre ells el que va abatre a l’octubre un avió comercial rus amb 224 ocupants. L’acció la va reivindicar Wilaya Sina, la filial d’EI. També han crescut els atacs en altres parts del país, sobretot a les zones turístiques. Això ha motivat que els ingressos per turisme, una de les principals fonts de riquesa del país, caiguessin l’any passat el 15%.

L’economia egípcia, molt ressentida, es manté viva gràcies, en gran part, als petrodòlars de l’Aràbia Saudita. Els EUA han reprès la seva ajuda de 1.300 milions de dòlars a l’any i, aquesta mateixa setmana, la Xina, ha anunciat inversions al país per un valor de 15.000 milions de dòlars. Un bon baló d’oxigen. Tot i així, la penúria es manté i creix el malestar social. El 2015 es van registrar 1.117 protestes laborals, més de tres al dia.

Les condicions polítiques, econòmiques i socials són ara les mateixes que van precipitar la revolta. Per als activistes recordar la rebel·lió no és cap acte de nostàlgia sinó de reafirmació que la revolució batega encara a les seves vides i que arribarà el moment de tornar-ho a intentar.

«El 2011 marca l’afirmació d’una consciència revolucionària que avui continua», sosté l’analista del Centre d’Investigacions Internacionals de París, Stéphane Lacroix, al diari francès  Liberation. «Aquesta generació pot ser massacrada, exiliada o empresonada, però no desapareixerà», afegeix.

Notícies relacionades

«Els joves revolucionaris encara tenen camí per fer», afirma, pel seu costat, l’escriptor egipci Alaa al-Aswani. Referent intel·lectual de la revolució, Aswani va recolzar l’enderrocament de Mursi per «trair la revolució» i ara es mostra molt crític amb Al-Sisi. 

«Derrotarem Al-Sisi com vam derrotar el seu mestre Mubàrak», afirma un veterà activista al diari egipci Mada Masr. Aquests dies, el Moviment 6 d’Abril va tuitejar: «Amb fe, esperança i amor a Egipte, sí que podem». De moment, el llarg hivern segueix ancorat a Tahrir

Temes:

Egipte