L'oposició antichavista s'atribueix una victòria que li permetrà impulsar el canvi

La Mesa d’Unitat Democràtica (MUD), que per primera vegada en 16 anys ha aconseguit la majoria parlamentària a Veneçuela, és una aliança dispar formada per gairebé 30 partits, agrupats amb un sol objectiu: derrotar el chavisme. Creada formalment el 2009, existeix de fet des del 2006. Heterogènia i de fràgil unitat, reuneix formacions ideològiques que van de l’esquerra moderada fins a la dreta més dura, sovint enfrontades entre moderats i radicals, que difereixen en l’estratègia a seguir per aconseguir un canvi de Govern.

L’ala dretana radical de la MUD està dirigida per Leopoldo López, condemnat al setembre a més de 14 anys de presó per incitació a la violència durant les manifestacions del 2014, que es van saldar amb 43 morts segons les autoritats. Els altres dos líders de la dreta dura són l’alcalde destituït de Caracas, Antonio Ledez-ma, també empresonat després de ser acusat de conspirar contra el president Nicolás Maduro, i l’exdiputada María Corina Machado, que va patir el bloqueig de la candidatura a l’Assemblea per part del Consell Electoral.

ELS MODERATS

L’ala moderada dels conservadors està liderada per Henrique Capriles, governador de l’estat de Miranda i dues vegades candidat presidencial, que va perdre el 2013 davant Maduro per una diferència de només 1,5 punts. La seva formació, Primer Justícia, és la de més pes dintre de la MUD. A l’esquerra hi sobresurt Acció Democràtica, representant a la Internacional Socialista i liderada per Henry Allup.

Als seus inicis, la MUD va apostar clarament per la via moderada, tal com recorda a AFP l’analista Colette Capriles (sense parentiu amb Henrique Capriles), amb la convicció que «la manera d’accedir al Govern era per la via democràtica, pacífica i electoral», explica Capriles.

Notícies relacionades

Victòria contundent de l'oposició al chavisme a Veneçuela

Així ha reaccionat Maduro a la derrota del chavisme

El seu primer candidat, Manuel Rosales, aleshores governador de Zulia, va patir una dura derrota el 2006 davant Hugo Chávez, que va obtenir el 62,84% dels vots. Però un any més tard, va aconseguir la seva primera victòria a l’imposar-se el no en el referèndum constitucional, que entre altres qüestions preveia la possibilitat de la reelecció il·limitada del president. Els resultats, tot i que ajustats, van trencar la imatge d’imbatibilitat que fins llavors havia prevalgut al Govern bolivarià.

En les eleccions legislatives del 2009, la MUD va aconseguir avançar pel que fa a vots i a escons, i en les presidencials del 2013, després de la mort de Chávez, Capriles va vorejar la victòria.