Els 28 pressionen l'Eurocambra perquè accepti abans de final d'any un gegantí i detallat registre de passatgers

La Unió Europea ja té acords firmats amb els Estats Units, el Canadà i Austràlia que permeten a les aerolínies transferir a les autoritats d’aquests tres països dades dels ciutadans europeus que viatgen als seus respectius territoris. Fins ara, no obstant, els Vint-i-vuit han sigut incapaços de resoldre les disputes internes per fer tirar endavant un registre europeu de passatgers (PNR, segons les sigles en anglès), que, arran de la massacre de París, torna a ser la prioritat número u de l’agenda política europea. Governs i responsables de la lluita contra el terrorisme qualifiquen l’eina d’indispensable per rastrejar potencials terroristes i prevenir nous atemptats en territori europeu. Activistes, experts i diversos grups a l’Eurocambra segueixen considerant que la mesura és intrusiva, innecessària i ineficaç.

 L’objectiu és que el Consell, l’Eurocambra i la Comissió Europea tanquin un acord abans que s’acabi el 2015 i per això les negociacions s’han accelerat aquests últims dies. Des que la comissió de llibertats del Parlament Europeu va donar via lliure a la seva proposta, a mitjans del juliol passat, els legisladors europeus ja han celebrat quatre trílogs –reunió entre la Comissió, el Consell i l’Eurocamb ra– i tres reunions tècniques per intentar desencallar la negociació, rellançada arran dels atemptats contra la revista Charlie Hebdo el gener passat. La massacre de París del 13 de novembre, en què van morir 130 persones, ha donat nous motius als 28, que han optat per elevar el grau d’ambició i exigència.

«DIFERÈNCIES IMPORTANTS»

El resultat, admet el coordinador europeu contra el terrorisme, Gilles de Kerchove, en un informe remès als Estats membres la setmana passada, és que persisteixen «importants diferències» entre el Consell i l’Eurocambra. «L’habilitat del ponent per tancar un acord amb la presidència es veu obstaculitzada pel fet que el seu informe no ha aconseguit el suport de la resta, sinó un suport majoritari heterogeni entre els partits», adverteix sobre les reticències que l’informe segueix generant entre els ponents nomenats pel PSE, els Liberals, Els Verds i l’Esquerra Europea.

Els governs exigeixen ara la retenció de dades no solament dels vols internacionals, sinó també dels vols interns europeus, així com l’emmagatzematge de la informació sense emmascarar durant un any. «Si no s’inclouen hi haurà llacunes en el sistema», avisa el ponent de l’informe, el conservador britànic Timo-thy Kirkhope, que considera possible vèncer les resistències en les pròximes setmanes. 

EQUILIBRI DIFÍCIL

«El Parlament ha votat una posició que és clarament diferent de la del Consell i més que intentar resoldre les diferències pressionen sobre el procés emetent comunicats i conclusions», es queixava recentment la liberal holandesa Sophie in’t Veld sobre l’estratègia dels Estats membres. «¿Quin és l’avantatge de dotar-se d’una directiva europea si les dades s’emmagatzemen en sitges nacionals i no es comparteixen?», assenyala a la llum dels fets de París.

La seva pregunta no és retòrica i molts experts s’interroguen des de fa anys com aconseguir un equilibri entre l’augment de la vigilància que suposa crear un registre europeu de passatgers per controlar tots els moviments per aire que es produeixen a la Unió Europea i les llibertats i drets que emanen de l’espai de lliure circulació de Schengen. «Posaria sota vigilància els moviments de tots i cadascun dels ciutadans i residents de la Unió, dins de les fronteres europees i quan abandonin el territori Schengen. A més, no hi ha cap prova de la necessitat d’un sistema de PNR europeu, el seu valor afegit i la seva efectivitat», adverteixen diversos experts del think tank CEPS en una recent anàlisi sobre les mesures adoptades contra el terrorisme després dels atacs a París.

    

QÜESTIÓ DE PRIORITAT

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

«El risc per a les nostres societats democràtiques seria presentar les noves mesures de vigilància de masses, com el PNR, com la solució miracle. Són ineficaces i una despesa inútil de recursos que es necessiten en altres qüestions», es queixa l’ecologista Eva Joly. «La privacitat de dades és important però protegir la vida d’innocents a Europa té més prioritat», recorda la popular alemanya Monika Hohlmeier.

La falta d’avanços ha fet que diversos països legislin pel seu compte per permetre a les seves autoritats accedir a les dades de les aerolínies.