Cameron qualifica d'"interès nacional" bombardejar Síria

El primer ministre britànic, David Cameron, ha presentat dijous als diputats un document de 36 pàgines argumentant detalladament la necessitat d'estendre a Síria els atacs que la Royal Air Force (RAF) ja porta a terme a l'Iraq. A la Cambra dels Comuns, el primer ministre ha respost a les preguntes dels parlamentaris i a les del comitè d'Afers Estrangers sobre l'eficàcia dels bombardejos, les seves implicacions polítiques i diplomàtiques, així com els plans, una vegada acabades les accions militars, per portar la pau a Síria. El Comitè havia exigit  “una estratègia internacional coherent” per enfrontar-se a l'Estat Islàmic (EI) i posar fi a la guerra civil a Síria.

“La raó per actuar és que l'Estat Islàmic suposa una amenaça directa per al nostre país i el nostre estil de vida”, ha assenyalat Cameron, que ha afegit: “No tinc cap dubte que és del nostre interès nacional intervenir per detenir-los. I detenir-los significa intervenir a Síria, perquè a Raqqa hi ha els seus quarters generals”.  

Els Estats Units i França han demanat repetidament al Regne Unit que intervingui a Síria. “Són els nostres més estrets aliats i volen la nostra ajuda”, ha afirmat Cameron. “No ens podem acontentar deixant la nostra seguretat en mans dels nostres aliats”, ha afegit.

Cameron ha reiterat que el president sirià Assad no pot formar part del futur de Síria, però tampoc és possible esperar per actuar que hi hagi una solució política a la guerra civil, com suggereix el líder laborista Jeremy Corbyn. “La solució diplomàtica i política és clau a llarg termini. Però ¿podem esperar que això passi abans d'una acció militar? Jo dic que no”, ha declarat. En el curs del debat, Cameron ha promès que no hi haurà desplegament de tropes de combat britàniques a terra.

PARLAMENT DIVIDIT

La intervenció militar divideix el Parlament, fins i tot després dels atemptats de París. Hi ha una minoria de conservadors rebels que hi poden votar en contra. El líder dels laboristes s'oposa als atacs. “No hi ha dubte que ISIS és una amenaça”, ha admès Corbyn, però “la qüestió és si amb els bombardejos aquesta amenaça s'incrementarà o no per al  Regne Unit” i “si no hi pot haver conseqüències inesperades”. Molts diputats laboristes no combreguen, però, amb el seu pacifisme i reclamen llibertat de vot.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

L’economia europea s’alenteix

El Partit Nacional Escocès (SNP) no ha adoptat una decisió formal, però el seu líder a Westminster, Angus Robertson, també ha al·ludit a l'augment dels riscos terroristes que per al Regne Unit implica la intervenció militar. 

Qui sí que ha donat el recolzament a la intervenció és l'Església d'Anglaterra. El sínode reunit a Londres ha aprovat per unanimitat l'ús de la força per garantir rutes segures als refugiats.