Valls adverteix de la possibilitat d'un atemptat amb armes químiques i bacteriològiques

L'Assemblea Nacional comença a debatre l'extensió a tres mesos de l'estat d'emergència per lluitar contra el gihadisme

Valls, a l’arribar a una reunió a l’Elisi, a París, el 15 de novembre. / AFP / STEPHANE DE SAKUTIN

Valls, a l’arribar a una reunió a l’Elisi, a París, el 15 de novembre.
El primer ministre, Manuel Valls, ha assegurat que hi ha la possibilitat que els terroristes utilitzin armes químiques. No es pot descartar res, ha dit Valls, que ha afirmat que la imaginació dels cervells terroristes és il·limitada.

/

1
Es llegeix en minuts

Després dels atemptats de París el 13 de novembre, el primer ministre francès, Manuel Valls, no exclou cap tipus d'amenaça i aquest dijous ha advertit fins i tot del risc que els terroristes tinguin armes químiques i bacteriològiques. Segons ell, la seva manera d'operar ha canviat i “les seves formes d'atacar i de matar evolucionen sense parar”. L'Exèrcit francès ja s'està avituallant amb antídots per a armes químiques, segons publicava 'Le Monde'.

“Avui no podem excloure res. Ho dic amb totes les precaucions però sabem, i ho tenim en ment, que també hi pot haver el risc d'armes químiques o bacteriològiques”, ha dit a l'Assemblea Nacional, on els diputats voten el projecte de llei per ampliar a tres mesos, fins a finals de febrer, l'estat d'emergència decretat pel president François Hollande hores després de la massacre comesa a la capital francesa.

Una guerra "nova"

Notícies relacionades

Valls ha recordat que França s'enfronta a “una guerra nova” en què el terror és “el principal objectiu i la principal arma” i que convé donar a la població una resposta a l'altura de les circumstàncies. “Els francesos esperen de nosaltres una resposta forta, ràpida i eficaç”. 

Entre les mesures que permet l'ampliació de l'estat d'emergència hi ha la d'assignar una residència obligatòria als sospitosos de terrorisme o efectuar registres sense ordre judicial prèvia. L'Executiu treballa paral·lelament en una revisió de la Constitució per incorporar  “un règim civil en estat de crisi”.