Europa, una freda acollida

la diversitat de legislacions nacionals i de sistemes d'asil a la Unió Europea (UE) qüestionen l'objectiu comú de garantir condicions de vida dignes i igualitàries als refugiats que arriben al Vell Continent. Drets bàsics com la salut, l'educació o la feina estan clarament en entredit. Les limitacions i restriccions imposades converteixen els sol·licitants d'asil en ciutadans de segona.

ESPANYA

Mig any per poder aspirar a una feina

Espanya, amonestada recentment per la UE per no haver adoptat la directiva de condicions d'acollida, assegura als sol·licitants d'asil l'accés a la sanitat pública, l'educació i al mercat laboral. En la pràctica, no obstant, la targeta sanitària no garanteix, per desconeixement, una atenció adequada. El permís de treball, obtingut als sis mesos i vinculat a un document provisional, no atorga prou confiança als empresaris, que difícilment contracten refugiats. Aquests, mentre esperen la resolució de la seva sol·licitud, que pot trigar dos o tres anys, tenen llibertat de circulació per tot el territori espanyol. Amb l'estatut concedit, poden viatjar per la UE durant un període màxim de tres mesos.

FRANÇA

Falta de recursos en l'educació infantil

Els refugiats són allotjats principalment en centres públics i tenen llibertat de moviment. Al sol·licitar l'asil se'ls assigna una ajuda econòmica bàsica, superior si s'allotgen pel seu compte. La reforma en marxa preveu unificar aquest subsidi, que quedarà establert en funció de la situació personal. Els sol·licitants tenen dret a assistència mèdica, feina (amb la reforma, després de nou mesos d'espera) i a l'educació obligatòria. Tot i això, les traves burocràtiques (exigència d'un permís de treball després d'una oferta laboral prèvia) fan que l'accés al mercat laboral sigui molt limitat. En el cas de l'educació, la falta de recursos impedeix la integració efectiva dels nens refugiats. En alguns casos, l'ensenyament del francès depèn de la disponibilitat del personal voluntari.

ALEMANYA

Ajudes socials com  els autòctons

El sistema alemany garanteix als sol·licitants d'asil ajudes equiparables a les que reben els autòctons. Per llei, a més de diners en efectiu, els refugiats en centres d'acollida tenen cobertes les seves necessitats bàsiques (allotjament, menjar, roba, higiene...). El sistema distingeix tres tipus de centres (inicial, col·lectiu i descentralitzat). Els menors no acompanyats són dirigits a centres espe­cialitzats. Tots tenen llibertat de circulació, restringida durant tres mesos, en què han de demanar autorització oficial per viatjar. Tres mesos són també el límit per poder accedir legalment al mercat laboral. Però també amb restriccions: abans han de demanar un permís que només es dóna aportant una oferta laboral detallada. Al cap de 12 mesos, la llei obliga l'ocupador a una «revisió de prioritat» per determinar si aspirants alemanys o estrangers amb residència legal podrien ocupar el lloc de treball. Aquest examen no s'aplica després d'una estada de 15 mesos a Alemanya, temps estipulat per obtenir el mateix nivell de prestacions que qualsevol ciutadà alemany, incloent-hi l'accés complet a la sanitat.

REGNE UNIT

Suport i prestacions insuficients

A la Gran Bretanya, els sol·licitants d'asil només tenen garantida una ajuda oficial en forma d'allotjament i diners efectius si se'ls considera indigents i es comprova que no tenen cap capacitat de cobrir les seves necessitats bàsiques. L'ajuda pot ser retirada per llei excepte a les famílies amb nens. En qualsevol cas, es tracta d'una prestació clarament insuficient, i molt lluny en la seva quantitat de la que reben els indigents britànics. En concret, un refugiat adult de més de 25 anys rep el 52% del que percep un britànic. Només per als menors de 16 anys l'ajuda supera en més del 70% la mitjana nacional, mesura que es va imposar per frenar la pobresa infantil. Després d'un període inicial, l'acollida es porta a terme sobretot en cases particulars, gestionades per empreses contractades pel Govern o bé subcontractades per aquestes empreses.

SUÈCIA

Solidaritat i avantatges des del primer dia

El model suec d'acollida està basat en el principi de solidaritat segons el qual qualsevol municipi està disponible per allotjar sol·licitants d'asil, beneficiaris des del primer dia de tots els avantatges de l'Estat del benes­tar. Els refugiats poden escollir entre un centre d'acollida o un apartament. Les ajudes varien en funció de l'allotjament i de la tipologia familiar, i cobreixen les necessitats de menjar, roba, medicaments i activitats d'oci, entre altres. Tot i això, són notablement infe­riors, gairebé en un 50%, a les que reben els ciutadans suecs. La llei permet reduir les ajudes, però no retirar-les, i eximeix els refugiats de la necessitat d'obtenir un permís laboral per treballar. Els nens tenen ple accés a l'educació i fins i tot el dret, segons les circums­tàncies, de rebre classes en la seva llengua materna.

HONGRIA

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Amnistia Internacional recrimina a Espanya la seva política migratòria

Accés restringit al mercat laboral

A Hongria, els refugiats reben allotjament, ajuda per a despeses bàsiques i menjar, encara que només als centres d'acollida. Els diners de butxaca assignats són molt infe­riors a la pensió mínima dels jubilats hongaresos (25%) o dels indigents (10%). Equivalen així a 9,5 i 24 euros al mes, quantitats extremadament baixes en relació amb el nivell de vida a Hongria. L'accés al món laboral està severament restringit, ja que els refugiats només poden ocupar llocs de treball no disponibles per als ciutadans hongaresos o de la UE. En la pràctica, a més, s'hi afegeixen les dificultats derivades de l'alt índex d'atur a Hongria, el desconeixement de la llengua local i la falta de reconeixement oficial dels diplomes i certificats estrangers.