L'allau de refugiats desborda Croàcia

L'èxode dels refugiats no té final. Després que Hongria desplegués l'Exèrcit i col·loqués una tanca a la seva frontera amb Sèrbia, milers de persones es van veure obligades a prendre una altra direcció per arribar al nord d'Europa. Ahir, Croàcia va viure escenes de caos i desesperació quan centenars de persones van trencar el cordó policial a la ciutat fronterera de Tovarnik.

Fins ara, el país balcànic no s'havia vist pràcticament afectat pel flux migratori de milers de persones que fugen de la guerra. El tancament de la porta d'Hongria, aplicat dilluns, ha portat tota aquesta gent cap a Croàcia, que s'està veient desbordada. Des de dimecres al matí, uns 8.900 refugiats van arribar al país, cansats i frustrats pel canvi de ruta a què els van forçar les polítiques de l'ultraconservador primer ministre hongarès, Viktor Orban. El mandatari va anunciar també que planeja aixecar una altra tanca a la frontera amb Croàcia i Romania. Un grup de 250 refugiats van poder pujar a un tren i arribar a la nit a Eslovènia.

Davant l'allau de refugiats que es precipita sobre Croàcia, la presidenta del país, Kolinda Grabar-Kitarovic, va demanar a l'Exèrcit que estigui preparat per defensar la frontera de la «immigració il·legal», uns termes i mesures que comencen a recordar la línia dura de Budapest. Segons les autoritats, els refugiats que vulguin entrar al país hauran de demanar asil des de la frontera. Això significa quedar atrapats als mateixos llimbs de Röszke. El bloqueig d'entrada a Hongria va ser massa frustrant per als que van arribar-hi i va derivar en enfrontaments amb la policia i l'Exèrcit. L'ONU va denunciar que algunes accions de Budapest «són clares violacions del dret internacional». Aquestes imatges, amb gasos lacrimògens, pedres, canons d'aigua de l'Exèrcit i ferits en els dos bàndols, podrien haver-se tornat a repetir a Tovarnik.

Durant el matí, el ministre d'Interior, Rang Ostojic, ja va advertir que el país no podia fer front a més arribades. Llavors havien entrat fins a 6.500 persones, una xifra que va anar creixent al llarg del dia. El ministre va reiterar que tan sols s'obriria el pas als que volguessin demanar asil a Zagreb. A la capital es van sentir les queixes d'altres refugiats que des dels balcons d'un hotel ocupat als suburbis van cridar «llibertat» mentre eren envoltats per la policia. Alguns fins i tot van llançar paper per la finestra en senyal d'una protesta que sembla quedar-se afònica a Europa.

PÀNIC / En les imatges de caos viscudes ahir a la frontera croata es va veure el pànic i la desesperació dels que intenten arribar al nord d'Europa. Centenars de persones aixafades les unes contra les altres, esperant hores dretes i passant gana i set. Croàcia no volia repetir el lamentable espectacle vist a Hongria, així que la policia no va fer ús de la força i va intentar empènyer cap enrere els refugiats, però es van veure desbordats per l'ímpetu dels que encara no han arribat al final del seu trajecte.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

La gran majoria dels refugiats vénen de Síria, l'Afganistan i l'Iraq i tenen com a destí Alemanya o Suècia i països com Hongria o Croàcia tan sols representen un canal de pas. L'Estat balcànic és una ruta molt més complicada per la seva accidentada geografia. Per això, una vegada dins de Croàcia, els refugiats van començar a saltar de nou cap a Hongria per la frontera d'Illocska, on encara no ha arribat la tanca de ferro. Croàcia també podria ser una via perillosa per les 50.966 mines sense detonar que ocupen 500 quilòmetres quadrats de territori.

Segons els estatuts de la UE, els refugiats han de sol·licitar el permís d'asil al primer país membre on arribin, però molts no volen ser registrats. Encara que Croàcia va dir que permetria l'entrada de refugiats perquè viatgessin al nord, la reacció ha sigut més contundent. Croàcia és el membre més jove de la UE i vol aplicar les normes. Tot i això, no forma part de l'espai Schengen. Eslovènia, en el seu límit nord, sí que aplica la lliure circulació, però va témer que la postura de Zagreb desviés els refugiats al seu país i ja va anunciar mesures per reforçar la seguretat a la seva frontera.