El laborisme 'enterra' Blair i gira a l'esquerra amb Corbyn

El candidat, un esquerrà radical de 66 anys, arrasa amb un 59% dels vots

Té el gran repte de mantenir unit el partit, ja que l'actual cúpula rebutja la seva figura

4
Es llegeix en minuts
BEGOÑA ARCE / LONDRES

«No té per què haver-hi desigualtat, no té per què haver-hi injustícia. La pobresa no és inevitable. Les coses poden canviar i canviaran». Amb aquestes paraules, Jeremy Corbyn va posar punt final ahir al seu primer discurs minuts després de ser elegit a Londres líder del Partit Laborista. Una victòria incontestable, amb el 59,5% de sufragis en la primera volta i més d'un quart de milió de vots. Un èxit espectacular per a algú per qui les cases d'apostes, al començar la campanya, consideraven un cas perdut i oferien 200 lliures per cada lliura jugada a qui apostés per ell com a guanyador.

Corbyn, esquerrà radical, antiamericà i partidari que el Regne Unit abandoni l'OTAN, va deixar molt enrere els seus tres rivals: Ady Burnham, Yvette Cooper i Liz Kendall, tots membres de la cúpula del partit. Al centre de conferències Queen Elizabeth II, mentre els simpatitzants del diputat barbut i canós cridaven «Jez we did» («Jeremy, ho hem fet») el trio derrotat va acceptar amb somriure forçat, un resultat impensable fa tres mesos. El seu primer acte va ser presidir una manifestació a favor dels refugiats.

CARES DE FUNERAL / La cúpula laborista va assistir impotent i amb cara de funeral a la designació de qui veuen més com un enemic que no pas com un líder amb qui treballar. Poc després de fer-se oficial el nomenament, va començar l'èxode amb les primeres renúncies de tres membres de l'equip de govern a l'ombra. Fins i tot abans de l'anunci, ja circulaven rumors de complot per desfer-se de Corbyn abans de l'estiu que ve. Per als pragmàtics de l'era Tony Blair, aquest nomenament suposa tornar al passat.

El desafiament més important al qual s'enfronta ara el diputat per North Islington és mantenir el partit unit. Molts parlamentaris laboristes no estan disposats a col·laborar amb qui consideren un insurgent. La votació sobre la intervenció militar a Síria, una proposta que Corbyn rebutja de ple i que el primer ministre, David Cameron, portarà a la Cambra dels comuns en les pròximes setmanes, serà la primera prova de foc. Es veurà llavors quants laboristes desafien la seva autoritat, votant a favor de la intervenció. El partit corre el perill d'una escissió o de dessagnar-se en contínues lluites internes.

Corbyn haurà de presentar ben aviat la composició del seu equip i això serà una indicació de fins a quin punt pot arribar a cert consens i a pactar aliances. Al mateix temps ha de consolidar l'entusiasme despertat entre les bases, abans que l'eufòria de la Corbynmania s'esfumi. L'elecció va provocar tota mena de reaccions. El seu predecessor Ed Miliband va demanar a Corbyn que compti amb «totes les tendències al partit». La líder dels nacionalistes escocesos, Nicola Sturgeon, el va felicitar i li va oferir treballar en el combat contra «l'austeritat Tory». En nom del partit conservador, el ministre de Defensa, Michael Fallon, va llançar un missatge alarmista. «El laborisme és un risc seriós per a la seguretat de la nostra nació, la nostra economia i les vostres famílies», va dir.

COMBAT A L'AUSTERITAT / Corbyn va basar la seva campanya en el combat de la política d'austeritat, la lluita contra la pobresa i la defensa dels serveis públics. El seu missatge, més radical que el dels seus rivals, va captar la decepció i el desencant de militants, que en l'actual crisi no se senten representats per la tèbia resposta del nou laborisme a les retallades de Cameron.

Notícies relacionades

Recolzat pels sindicats, va saber aprofitar el canvi en les normes per a l'elecció, que va realitzar el seu antecessor, Ed Miliband. Això ha permès votar a tothom qui pagués tres lliures. Més de mig milió de persones ho han fet i el 85% dels que van firmar com a afiliats han votat per Corbyn. El partit ha registrat una entrada massiva de nous membres, molts d'ells joves, que pertanyen «a una generació molt polititzada, que rebutja la manera com s'ha estat fent política», segons el vencedor.

Corbyn es va oposar en la dècada dels 80 a la modernització del partit amb la qual Tony Blair i Gordon Brown van aconseguir guanyar tres eleccions consecutives. Ara està disposat a enterrar el nou laborisme i tornar a les essències de l'esquerra tradicional, amb la qual molt difícilment podrà arribar al poder. La norma fins ara en el sistema bipartidista britànic és que ningú guanya una elecció sense comptar amb els vots del centre. Amb el suport només de l'esquerra, mai fins ara s'ha vençut al Regne Unit en uns comicis. És clarque les coses poden canviar. El mateix Corbyn amb la seva elecció ha desafiat qualsevol pronòstic. Però ahir els que van brindar amb xampany pel nou cap de l'oposició eren els conservadors.