Kíev pateix els pitjors disturbis des de la revolució de Maidan

L'estabilitat de les autoritats ucraïneses emergides de la revolució de Maidan torna a penjar d'un fil. Un integrant de la Guàrdia Nacional (forces antiavalots) va resultar mort i algunes desenes de companys van patir ferides i contusions de diferent consideració durant els disturbis originats ahir per manifestants del partit ultradretà Svoboda davant del Parlament durant l'adopció d'un projecte de llei que concedeix més autonomia a les regions de l'est del país, escenari de la guerra entre l'Exèrcit regular i les milícies prorusses.

«Digueu-me, en què es diferencia Svoboda dels bastards que disparen a la nostra Guàrdia Nacional al front?», va recriminar, públicament, en un tuit, el ministre de l'interior ucraïnès, Arsen Avakov, al líder de la formació extremista, Oleh Tiahnibok. I és que, tenint en compte els danys causats, els manifestants ultradretans van assistir a la seva cita ben armats.

Un dels antiavalots va perdre la vida a causa d'estelles de granades. Uns 90 agents més van resultar ferits, quatre dels quals es troben en estat greu, amb lesions als ulls, l'estómac, el coll i les cames, causades per explosius llançats contra ells des de la multitud congregada a l'exterior de la seu parlamentària. Es tracta de l'episodi de violència urbana més greu que esclata a l'exrepública soviètica després de la revolució de Maidan, l'hivern del 2014, que va propiciar la caiguda del president Víktor Ianukóvitx.

El projecte de llei presentat ahir en primera lectura davant la Rada Suprema (Parlament monocameral ucraïnès) impulsat pels aliats occidentals del Govern de Petró Poroixenko, preveu implantar un sistema descentralitzat en l'estructura del poder a Ucraïna, i va ser rebut amb un ampli rebuig per una part important de la Cambra. Finalment, 265 diputats van votar favorablement al text legal, 39 més de la xifra requerida, en una tumultuosa sessió en la qual molts dels presents van corejar consignes de «¡Vergonya! i van donar cops als seus escons en senyal de protesta. Algunes forces aliades de la coalició de Govern, inclosa l'ex primera ministra Iúlia Timoixenko, van intervenir en contra de la llei. El text ha de ser sotmès a una segona i última votació, la qual cosa requereix que un mínim de 300 membres de la Cambra la recolzin.

FRONT ANTI-PUTIN / «Aquesta (llei) donarà als nostres aliats occidentals la possibilitat de posar pressió a Rússia perquè implementi els tres punts bàsics dels acords de Minsk, l'alto el foc, la retirada de les forces russes d'Ucraïna i el restabliment del control a la frontera russo-ucraïnesa», va declarar Maksim Burbak, portaveu del partit del primer ministre Arseni Iatseniuk. «Hem de donar suport a la coalició internacional anti-Putin», va assegurar, per la seva part, Iuri Lutsenko, del bloc del president Petró Poroixenko.

Notícies relacionades

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

Els EUA ajudaran amb 95.000 milions de dòlars Israel, Ucraïna i Taiwan

Els oponents als canvis constitucionals, en canvi, els van presentar com una concessió que permetrà el desmembrament d'Ucraïna. «Creiem que aquests canvis a la Constitució constitueixen el camí a la realització del pla de Putin de destruir Ucraïna», va etzibar el líder del Partit Radical, Oleh Liaixko. «Això no és un camí cap a la pau, és un camí a la descentralització; és un procés totalment oposat que ens obliga a perdre territori», va criticar, per la seva part, Timoixenko. «Putin no necessita el Donbass; el que necessita és la guerra a Ucraïna; la nostra feina és forçar unes negociacions que vagin en la direcció adequada per aconseguir la pau, no la il·lusió de la pau», va culminar.

Des del mes de febrer continuen en vigor els acords de Minsk II, que han aconseguit reduir el nivell de violència a tot l'est d'Ucraïna, encara que no l'han pogut eliminar definitivament.