Anar al contingut

Èxode amb 'smartphones'

Els desplaçats recorren a les noves tecnologies per guiar-se durant el viatge i donar notícies a la família

EL PERIÓDICO / BELGRAD

És un estri del qual mai se separen, l'enginy que els permetrà travessar, gairebé a cegues, almenys cinc països i una desena de ciutats, abans d'arribar a Àustria, Alemanya o Suècia, el seu lloc de destí. L'smartphone permet al refugiat del segle XXI esquivar inconvenients en el camí infranquejables per a les generacions anteriors de desplaçats per les guerres i els cataclismes.

«Així que entro en un nou país, em compro una targeta SIM, activo el servei d'internet i descarrego el mapa per localitzar on sóc», va declarar a The New York Times Ossama Aljasen, un professor de música de 32 anys de Deir Ezzour, a l'est de Síria. «Mai hauria pogut arribar al meu destí sense el meu smartphone; quan està baix de bateria, em poso nerviós», explica.

Avantatges tecnològics

Aquests telèfons permeten als nous refugiats disfrutar dels avantatges tecnològics que ha portat internet, compartir informació sobre la ruta, sobre moviments de les tropes a les fronteres i fins i tot sobre les detencions que aquestes tropes hagin pogut portar a terme...

Així que travessen el mar Egeu i arriben a alguna illa grega, i posen per tant per primera vegada els peus en territori Schengen, envien un missatge als seus familiars dient que estan bé. També és freqüent veure'ls fent-se selfies una vegada han cobert l'etapa més perillosa de la singladura que han emprès.

Les xarxes de traficants també es valen de les noves tecnologies per treballar. Anuncien els seus serveis mitjançant pàgines a Facebook, on a més a més donen a conèixer els seus preus i fins i tot ofereixen descomptes. Algunes d'aquestes pàgines tenen més de 6.000 seguidors, segons es pot comprovar a la xarxa.

Les noves tecnologies, que permeten en tot moment conèixer la localització del propietari del telèfon en qüestió, han permès també abaixar els preus, limitant les expectatives de negoci dels traficants. Els refugiats, en aquest sentit, prescindeixen dels serveis del «líder», com anomenen ells el traficant, i s'estimen més travessar ells sols les fronteres a peu. Tan sols contracten un passador quan travessen el mar Egeu, cosa que redueix significativament el preu final del viatge.

Un altre dels moments en què recorren a les noves tecnologies és en el moment de travessar a peu una frontera. El traficant pot indicar-los tan sols les coordenades d'una posició GPS on hauran de trobar-se amb companys amb els quals travessaran conjuntament la demarcació fronterera.

Hi ha una mena de full de ruta que circula mitjançant missatges a Facebook que detalla les diferents etapes del viatge per Turquia, Grècia, Macedònia, Bulgària, Sèrbia i Hongria, en què s'inclou, en àrab, sota el títol Attariq ila Alemania (el camí cap a Alemanya), les diferents escales que s'han de fer, els mitjans de transport que s'han d'utilitzar (vaixell, autobús, tren...) i fins i tot els preus que s'han de pagar en cada trajecte. «Això és el que ha fet servir el meu germà per al viatge; no volia ser allistat a l'Exèrcit d'Assad; gràcies a Déu, ja és a Grècia», diu un sirià resident a Barcelona.