Escòcia, tan lluny i tan a prop

Partidaris del ’no’a la independència celebrant el resultat de les urnes, el 19de setembre.

Partidaris del ’no’a la independència celebrant el resultat de les urnes, el 19de setembre. / AFP PHOTO / ANDY BUCHANAN

1
Es llegeix en minuts
Marta López
Marta López

Periodista

ver +

«Hi hem estat tan a prop....». La cara de decepció de la jove escocesa al centre de la ciutat d'Edimburg ho deia tot. Havien passat només unes hores des que s'havien sabut els resultats del referèndum que engegaven en orris l'anhel d'una Escòcia independent. I molt a prop, un home rematava: «La independència és un somni, però només això: un somni».

I aquell divendres 19 de setembre, el desvetllament va ser amarg. Perquè molts escocesos feia molt temps que somiaven: els dos anys transcorreguts des que els governs escocès i britànic van pactar la consulta, i perquè els sondejos els havien fet creure que aquell somni era a l'abast de la mà: aventurant un resultat molt disputat que al final va ser contundent; el 55% va votar en contra de trencar més de tres segles d'unió amb Anglaterra mentre que el 45% ho va fer a favor.

Van ser 10 punts de diferència, un avantatge suficient per tancar el debat. Però al mateix temps van ser només 400.000 vots els que van marcar la diferència i van posar sobre la taula la fractura oberta en la societat escocesa, que en tot aquest llarg procés, no exempt de certs moments de tensió, va donar sempre una envejable lliçó de civisme i fair play.

Notícies relacionades

Aquell mateix divendres a primera hora del matí , amb les urnes encara calentes tot just acabat el còmput de vots després d'una llarguíssima i incerta nit, la ciutat d'Edimburg es despertava com si no hagués passat res. Ni festes ni laments. Ni ressaca electoral. Ni rastre dels voluntaris de les dues campanyes. Ni gota de revengisme. Com si es tractésd'una metàfora, la fina pluja que queia sobre la capital escocesa esborrava lentament alguns dels cartells que encara penjaven en parets i fanals.

Molt matiner després de passar possiblement una nit amb un ull obert, el primer ministre britànic, David Cameron, va tenir una actitud exemplar. A les portes de Downing Street, va dir que havia entès el missatge de les urnes i va prometre una reforma constitucional amb accent federalista. El primer ministre escocès, el carismàtic Alex Salmond, va dimitir a la tarda per donar pas a un nou lideratge. Una dona, Nicola Sturgeon, encapçala ara els nacionalistes escocesos, que van perdre el referèndum però des d'aleshores pugen com l'espuma.

Temes:

Escòcia