Lagarde considera imprescindible alleujar el deute de Grècia

La directora gerent de l'FMI, Christine Lagarde, ha estimat aquest divendres que l'alleujament del deute grec és indispensable per a la viabilitat del pla d'ajuda europeu a Grècia i que la participació de l'FMI està condicionada a aquesta qüestió.

"La resposta és categòricament 'no", ha dit Lagarde quan li han preguntat sobre la viabilitat del pla elaborat dilluns per Brussel·les sense abordar la disminució de la càrrega del deute.

"Aquesta és la raó per la qual els socis europeus han admès l'alleujament del deute" en l'acord de dilluns, ha afegit en una entrevista amb la cadena de ràdio francesa Europe 1, i ha precisat que "el principi s'ha adoptat" però no "la quantitat ni els termes".

Grèce : Christine Lagarde appelle à "alléger le fardeau" de la dette http://t.co/0gJDrbapCM pic.twitter.com/rAbt8AFiEb

— Europe 1 🎧🌍📻 (@Europe1) 17 de julio de 2015

Lagarde també ha condicionat la participació de l'FMI en l'eventual tercer pla de rescat a Grècia a aquesta qüestió. "Perquè hi participem fa falta un programa complet i des del nostre punt de vista aquest programa se sosté en dues potes (...) La primera és la pota grega, que consisteix a reformar en profunditat l'economia, per alliberar-la, donar-li capacitat de creixement, mantenir una línia pressupostària sana", ha explicat Lagarde.

FINANÇAMENT I REESTRUCTURACIÓ

"La segona", ha afegit, "és la dels prestamistes, que consisteix per una part a proporcionar finançament i per una altra a reestructurar el deute per alleujar la càrrega", ha insistit Lagarde, que ha afegit que "per a l'FMI tot això és necessari perquè tinguem èxit".

Sobre les modalitats d'aquest eventual alleujament, excloent-ne les transferències pressupostàries i les reduccions de deute, s'ha mostrat partidària de "les altres mesures" que "consisteixen a ampliar significativament els venciments, allargar igualment el període de gràcia --durant el qual no es fa cap reemborsament-- i reduir els interessos al màxim" per "fer que el deute sigui sostenible".

RISC DE 'GREXIT'

Per una altra part, el president del Consell Europeu, el polonès Donald Tusk, ha reconegut que dilluns a la matinada, quan la cimera de l'eurozona ja sumava moltes hores de negociació, hi va haver una possibilitat real que Grècia abandonés l'euro.

En una entrevista amb diversos diaris europeus, Tusk afirma que "el risc va estar molt a prop. Cap a les set del matí vaig pensar que el 'Grexit' era el més probable, possible".

IRRITACIÓ I CANSAMENT

"Hi havia fatiga, cansament, irritació. Tots dos (la cancellera alemanya, Angela Merkel, i el primer ministre grec, Alexis Tsipras) eren sincers, pensaven que havien anat massa lluny, s'enrocaven. Era per molt poc, a penes 2.500 milions d'euros de diners virtuals del fons de privatitzacions. Vaig avisar que si no hi havia entesa, sortiria a dir al públic que s'havia fracassat per diferències de només 2.500 milions".

Notícies relacionades

La UE redueix la pressió i comença a donar oxigen a Grècia

Schäuble insisteix en la sortida temporal de Grècia de l'euro

La situació es va reconduir i Tusk creu que al final el resultat va ser molt equilibrat: "¿Per què alguns polítics, intel·lectuals o periodistes diuen, a Grècia i a Brussel·les, París o fins i tot a Berlín, que hi ha hagut humiliació i que Tsipras és el perdedor? És absurd".

Segons Tusk, "el primer ministre (Tsipras) va negociar un programa d'ajuda de 80.000 milions d'euros per al seu país. I amb condicions bastant suaus, de fet. No només financeres, sinó també polítiques".