LA CRISI HEL·LENA

Joseph Stiglitz, un altre nobel d'economia que recolza el 'no' al referèndum de Grècia

"Hi ha vida després d'una reestructuració de deute i després de deixar un sistema canviari", sosté sobre una eventual sortida de l'euro

Josep Stiglitz, durant una visita a Madrid, el 2012.

Josep Stiglitz, durant una visita a Madrid, el 2012. / JOSE LUIS ROCA

2
Es llegeix en minuts

El nobel d'economia Joseph Stiglitz s'ha sumat a les tesis del també premi nobel Paul Krugman i ha recolzat, amb més cautela que el seu col·lega, el 'no' al referèndum que Grècia celebrarà aquest diumenge per votar sobre les exigències de la troica. En un article publicat a 'The Guardian' i en una entrevista amb la BBC, Stiglitz sosté que les condicions imposades a Grècia són "indignants" i, encara que admet que tant si es vota que 'sí' com si es vota que 'no' la situació no serà fàcil, insta els grecs a no tenir por: "Hi ha vida després d'una reestructuració de deute, i després de deixar un sistema canviari".

En l'article a 'The Guardian', publicat dilluns amb el títol 'How I would vote in the Greek referendum' ('Què votaríeu en el referèndum grec', l'execonomista en cap del Banc Mundial (BM) i professor de la Universitat de Colúmbia de Nova York assegura que votar 'sí' a les condicions de Brussel·les --com reclama Jean-Claude Juncker-- seria entrar en una "depressió gairebé sense fi", mentre que si es vota 'no', com demana el primer ministre grec, Alexis Tsipras, Grècia podria agafar les regnes de la seva economia.

CONTRA LA "TORTURA DEL PRESENT"

"Un vot pel 'sí' significaria una depressió gairebé sense fi (...). Un vot pel 'no' obriria almenys la possibilitat que Grècia, amb la seva forta tradició democràtica, pugui agafar el seu destí amb les seves pròpies mans", sosté. D'aquesta manera, Stiglitz, de 72 anys, afegeix que "els grecs podrien aconseguir l'oportunitat de modelar un futur que, encara que potser no tan pròsper com el passat, és molt més esperançador que la inconscient tortura del present".

Stiglitz alça una llança en favor del Govern grec al destacar que "pocs països han aconseguit el que els grecs han aconseguit els últims cinc anys" i càrrega contra els creditors de Grècia: "Siguem clars: gairebé cap dels grans préstecs a Grècia ha anat a parar al país. Ha sigut utilitzat per pagar als creditors del sector privat --inclosos bancs de França Alemanya--. Grècia se n'ha quedat una mínima quantitat, però ha pagat el preu de preservar els sistemes bancaris d'aquests països. L'FMI i altres creditors oficials no necessiten els diners que reclamen".

I en línia amb la tesi de Krugman defensa que la troica posa "dates límit" per "forçar Grècia a acceptar el que és inacceptable".

L'EXEMPLE DE L'ARGENTINA

Notícies relacionades

En l'entrevista amb la BBC, Stiglitz convida Grècia a agafar exemple de l'Argentina, que després del 'corralito' bancari del 2001, ara pot presumir de creixement econòmic.

"Després del 'default', l'Argentina va començar a créixer a una taxa del 8% anual, la segona més alta del món després de la Xina", recorda el nobel abans de subratllar que "l'experiència argentina prova que hi ha vida després d'una reestructuració del deute, i després de deixar un sistema bancari".

Temes:

Grècia