UN DIA DESPRÉS DE LA MASSACRE

Una hora matant

El terrorista va passejar disparant, sense topar amb resistència, per tot l'hotel durant 60 minuts

Tunísia pateix una nova desbandada de turistes tot i l'intent del Govern de tranquil·litzar-los

Massacre a Port al-Khantaoui. Entrevista a Seif-Allah Nazrouri, infermer i exguia turístic. / MAYKA NAVARRO

4
Es llegeix en minuts
MAYKA NAVARRO

No va tenir temps ni de fer una primera remullada a la platja. Ross Thompson acabava d'arribar amb la seva nòvia a l'Hotel Riu Imperial Marhaba de Susa per prendre el sol, divertir-se i descansar. Era la seva primera vegada a Tunísia. Els van donar una habitació del segon pis, amb vistes al mar. Van regirar l'equipatge l'imprescindible per trobar els banyadors. No podien esperar per ficar-se a l'aigua. Anaven feliços pel passadís. Ni tan sols van veure el terrorista. Ros va rebre un tret net al peu dret i la seva noia l'impacte a la cara de metralla d'una granada.

El relat dels supervivents va permetre dissabte reconstruir els maleïts 60 minuts que l'estudiant de tecnologia de 23 anys Saifeddine Rigui va dedicar a metrallar tothom que va creure que era un turista. Durant una hora inacabable el gihadista no va tenir resistència. La seva bogeria en nom de l'Estat Islàmic va començar a les 11.30 hores tenyint de sang la riba de la platja de la turística zona del Port el Kantaoui.

Fa quatre anys, el jove Mohammad Bouazizi es va cremar com un bonze i això va encendre la revolta que va enderrocar la dictadura i va permetre a Tunísia sortir de l'obscurantisme. Amb la democràcia es van omplir les platges d'un país que, tot i els atemptats del març al Museu Nacional del Bardo en què van morir assassinats 21 turistes, dos d'ells espanyols, intentava mantenir l'aparença de ser una zona segura.

ROBA ESTIUENCA / Divendres, el terrorista, armat amb un fusell d'assalt kalàixnikov, va començar a disparar contra tothom que anés amb roba de vacances. Va ser la seva tàctica per seleccionar els infidels. Més d'una hora, segons l'angoixant relat dels supervivents, va estar l'home passejant i disparant per l'interior de l'establiment mentre la gent cridava espaordida i corria sense saber d'on venien els trets ni quants eren els assaltants.

Dissabte a la nit el balanç, no tancat, era de 38 morts. Només 17 havien sigut identificats: turistes alemanys, anglesos, belgues i una irlandesa. Quan la policia va arribar a l'hotel el terrorista caminava tranquil i capcot desfent el camí recorregut una hora abans. Va sortir de l'hotel per on havia entrat, el jardí i la piscina, i va caminar de nou per la platja cap a la carretera principal. El terrorista duia a l'espatlla el kalàixnikov, sense munició, i a l'altra mà portava una granada. A l'entrar en un carreró, a 800 metres de la platja on va començar a disparar, un policia el va abatre d'un tret al cap.

El sanitari Mohammad Mugmagui viatjava a la primera ambulància que va arribar a l'hotel. L'hospital Les Oliviers és el més pròxim i fins allà van traslladar els primers ferits greus. «Vaig necessitar diversos minuts per entendre què era allò. Els ferits cridaven de dolor. Els que s'havien salvat, ploraven de por. Si hagués pogut, l'hagués matat amb les meves mans».

Mugmagui no va poder dormir divendres. No s'ha mogut de l'hospital. Vol acomiadar personalment els 14 ferits que han passat per l'hospital. Només en queden dos. A tots, un responsable del Ministeri de Turisme que condueix un cotxe negre amb el maleter carregat de flors els acomiada amb afecte i els fa entrega d'un ram en nom del poble tunisià. Un anglès sense ganes de parlar va agrair el gest però va preferir anar-se'n sense les flors.

Volia tornar ràpid a l'hotel, recollir-ho tot i guillar cap casa. No era l'únic. Al rebedor del Riu Imperial Marhaba s'hi apilaven les maletes mentre el personal acomiadava amb els somriures més tristos del món els autocars que en fila índia desallotjaven aquest hotel i la resta.

Però no tots se n'han anat. A l'hotel de l'atemptat, un matrimoni britànic prenia tranquil·lament a la tarda un parell de cerveses al costat d'una immensa piscina buida. Van arribar divendres, després de l'atemptat. Prefereixen esperar. No eren els únics. Una desena d'hostes havia decidit quedar-se al desangelat hotel.

Notícies relacionades

SENSE NOUS CONTROLS / A la resta d'establiments, la majoria de clients buscava alternatives per sortir de Tunísia. Mentrestant, les autoritats mantenien l'estratègia de fer veure que no s'havia de témer res. Cap hotel ha incrementatr la seguretat. No hi havia controls de l'Exèrcit ni de la Policia. «Si mostrem por, els terroristes hauran guanyat», va dir Mohammad Bshur, fill de la parlamentària propietària de l'hotel, que feia una crida a les autoritats a incrementar les mesures de seguretat i a començar a prendre's seriosament l'amenaça del terrorisme en un país que és el principal importador de combatents als fronts de Síria i Líbia. Es calcula que uns 3.000.

«Hem de demostrar que som un país segur. Si els turistes deixen de venir per por, el terrorisme ens matarà a tots», va advertir el guia Seifalah Nazroui. Molt a prop, Hassan, tatuador de la platja, arrencava el primer somriure a una senyora anglesa que quan fugia després de sentir els primers trets va perdre la cartera. L'hi va entregar. «Senyora, aquí som bons».