L'EXILI FORÇÓS A RÚSSIA

Un moscovita més

Edward Snowden treballa com a consultor tecnològic, resideix en un apartament i viatja en metro L'exagent de la NSA pren precaucions en l'ús de dispositius mòbils

D’incògnit 8 Snowden en una imatge del 2013 extreta d’un vídeo d’un canal de televisió rus.

D’incògnit 8 Snowden en una imatge del 2013 extreta d’un vídeo d’un canal de televisió rus. / REUTERS

3
Es llegeix en minuts
MARC MARGINEDAS / MOSCOU

Res de tancaments en caus o vides recloses en fortaleses secretes lluny de la ciutat, propis de la cinematografia d'espionatge; tan sols algunes precaucions bàsiques, com canvis en les seves rutines diàries per, per un costat, preservar l'anonimat davant l'allau d'admiradors i periodistes buscant entrevistes i, per un altre, impedir que els seus moviments siguin rastrejats. Aquest és, segons explica el seu advocat rus, Anatoni Kutxerena, el dia a dia a Moscou de l'exagent de l'Agència de Seguretat Nacional (NSA) nord-americana Edward Snowden, l'home que fa dos anys va posar en perill els serveis secrets del seu país al posar al descobert els programes d'espionatge massiu que aquests havien desenvolupat fora de l'escrutini públic i que aquesta setmana ha aconseguit la seva primera victòria al forçar-ne la primera modificació.

«Edward Snowden disfruta a Moscou d'una vida completament normal; va a la feina, va en metro i fins i tot es veu amb la seva família i amics», explica per telèfon el mateix Kutxerena a EL PERIÓDICO. De vegades, fins i tot es presta a ser fotografiat per la premsa russa, com l'octubre passat, quan es va deixar veure, en companyia de la seva nòvia, Lindsay Mills, en un teatre de Moscou.

La situació legal de què disfruta l'exagent nord-americà de la CIA i la NSA li permet moure's amb llibertat per tot el territori de la Federació Russa i fins i tot viatjar a l'estranger, si així ho volgués, segons Kutxerena. Després de veure revocat el seu passaport nord-americà durant la seva escala a l'aeroport moscovita de Xeremiétivo, les autoritats migratòries de la Federació Russa li van concedir, primer l'asil temporal i l'agost del 2014 un permís de residència amb tres anys de validesa.

«Snowden no és ric i ha de treballar per viure», insisteix Kutxerena, en un intent de dissipar els rumors que l'exempleat de la NSA està a sou de l'erari públic rus o que ha amassat una important fortuna gràcies a les seves revelacions sobre els abusos de l'espionatge nord-americà. La seva ocupació, sempre segons la mateixa font, està relacionada amb la seva experiència prèvia i els estudis realitzats: és consultor en una empresa informàtica. Kutxerena evita revelar-ne el nom per preservar la seva intimitat.

Tots els missatges i peticions d'entrevista són canalitzats a través del seu lletrat rus, que, al seu torn, respon amb evasives cada vegada que se l'inquireix sobre detalls addicionals de la seva vida, com quina estació de metro fa servir Snowden per anar diàriament al seu lloc de treball. Se sap, això sí, que es reuneix regularment amb defensors dels drets de l'home que recolzen la seva causa i fins i tot amb personalitats polítiques.

A l'abril, la presidenta argentina, Cristina Fernández de Kirchner, de visita a Rússia, es va entrevistar al voltant d'una hora amb l'exagent de la NSA, segons va revelar una font del seu entorn al rotatiu en llengua anglesa Buenos Aires Herald, sense que transcendís als mitjans el contingut de la conversa.

Altres de les cauteles que l'expert informàtic respecta fil per randa per allunyar-se de la pressió mediàtica i, sobretot, impedir que els seus excol·legues li puguin seguir el rastre es refereix a la utilització de dispositius telefònics mòbils. Tal com va revelar Snowden durant una teleconferència celebrada al mes de desembre i organitzada per Amnistia Internacional, evita usar Iphones per comunicar-se perquè tem que l'espionatge dels EUA pugui seguir els seus moviments gràcies a la tecnologia Apple.

Nombrosos guardons

Notícies relacionades

Snowden s'ha convertit en un símbol de les llibertats per a un sector de l'opinió pública nord-americana i occidental que rebutja les pràctiques de recol·lecció de metadades de les converses telefòniques ciutadanes, i per això ha rebut durant aquests dos anys com a fugitiu, nombrosos premis de Defensa de la Llibertat d'Expressió. L'últim li va ser concedit fa uns dies per l'Acadèmia Noruega de Literatura, institució que està pressionant el Govern d'Oslo perquè li permeti anar a recollir el guardó sense temor de ser extradit. Aquest viatge, que no l'obligaria a sobrevolar un tercer país ja que Rússia i Noruega comparteixen frontera, no té el vistiplau del seu advocat. «Li he aconsellat que no hi vagi, perquè hi ha un tractat d'extradició entre Noruega i els EUA; no obstant, serà una decisió que prengui ell», explica a aquest diari Kutxerena.

El lletrat rus es queixa de la «inconcreció» de les acusacions, cosa que impedeix al seu client defensar-se amb eficàcia. «No hi ha res concret; només és a nivell de declaracions públiques; per poder defensar-te, has de saber de què t'acusen», critica.