Anar al contingut

al front dels combats

Palmira, amenaçada de sucumbir sota les bombes d'Estat Islàmic

Alguns coets impacten a les proximitats del temple d'Abel, sense ocasionar destrosses

EFE / SUSANA SAMHAN / BEIRUT

Mal estat de les ruïnes de Palmira, el novembre del 2010.

Mal estat de les ruïnes de Palmira, el novembre del 2010. / YOUSSEF BADAWI (EFE)

La ciutat monumental de Palmira s'esquerda sota les bombes d'Estat Islàmic. Els coets han esclatat aquest dimecres en aquesta ciutat del centre de Síria. El director general de les Antiguitats i Museus de Síria, Maamún Abdul-karim, ha dit a EFE per telèfon que tot i que els radicals han llançat projectils de morter contra diferents àrees de la població, cap peça arqueològica ha sigut malmesa encara. Però la por perdura. 

L'Observatori Sirià de Drets Humans ha detallat que diversos projectils han impactat aquesta matinada de dimecres a prop del temple d'Abel, sense ocasionar destrosses. 

Ubicada en un oasi, Palmira va ser els segles I i II dC un dels centres culturals més importants del món antic i punt de trobada de les caravanes a la Ruta de la Seda, que travessaven l'àrid desert del centre de Síria. La seva riquesa monumental és tan gran que és un dels sis llocs sirians inclosos en la llista del Patrimoni de la Humanitat de la Unesco i també en la seva llista de Llocs en Perill per l'actual conflicte que assola el país. La resta de llocs sirians que estan en aquestes llistes són: els cascos vells d'Alep, Damasc i Busra; el Crac dels Cavallers i els pobles antics del nord.


Abans de l'inici de la contesa a Síria, el març del 2011, les seves ruïnes eren una de les principals atraccions turístiques del país àrab i de la regió. Al llarg d'aquests anys, Palmira ha patit el saqueig de les seves antiguitats, ara en risc amb l'atac de l'EI, que ja ha destruït importants llocs arqueològics a l'Iraq.

La principal atracció de Palmira eren unes ruïnes molt ben conservades, entre les quals destacava el temple de Bel. Edificat l'any 32 dC, va ser consagrat al culte de Bel, el déu suprem fenicicananeu, el nom del qual significa 'amo'. Aquest temple va ser convertit en església al segle IV.

A pocs metres del temple comença una gran columnata de 1.200 metres de longitud que era l'eix principal de la ciutat, que va arribar a tenir gairebé 200.000 habitants (una xifra molt alta per a una ciutat d'aquella època).


Entre les columnes transitaven els carros i cavalls i per sota dels pòrtics columnats laterals caminaven els vianants.

El temple de Nebó, antiga deïtat babilònica; el temple funerari; el campament de Dioclecià, que abans havia sigut el palau de la reina Zenòbia; el teatre, o l'àgora eren punts d'activitat en el passat, on es realitzaven operacions comercials i es discutia. Avui aquell passat ha donat pas a la guerra i les bombes.  

0 Comentaris
cargando