DEBAT SOCIAL AL MARROC

Avortament a la marroquina

Rabat aprova una llei que permet interrompre l'embaràs en casos limitats, però en deixa fora les dones que pateixen estigma social Els activistes creuen que seguirà la pràctica clandestina

El testimoni d’una jove marroquina. / ANAS AMIRI / IUSSEF UAHABI

3
Es llegeix en minuts
BEATRIZ MESA / RABAT

«Em volia casar, crear una família i tenir una casa. Un home em va prometre moltes coses, però quan es va assabentar del meu embaràs, em va deixar. Vaig anar a molts llocs per avortar, però ningú em va atendre. Vaig prendre medicaments per perdre el nen i tampoc», explica a EL PERIÓDICO una jove de Tànger de 29 anys i mare soltera, com tantes altres en un país on les mares solteres segueixen lidiant amb la creu del deshonor, perquè donar a llum un nadó fora del matrimoni és més que haram (pecat). És el repudi o el càstig social del qual moltes dones no s'alliberen fins que apareix, amb sort, un home disposat a netejar la taca de la shuma (en àrab, la vergonya social). «L'home amb qui vaig tenir relacions em va donar un nom i una adreça falsos. El vaig anar a buscar i mai el vaig trobar. Al final vaig recórrer a l'associació Karama perquè m'ajudés. La meva família no sap res d'això», va continuar la noia.

Al Marroc fins avui només s'autoritzaven els avortaments en el cas que la vida de la dona corregués perill. No obstant, des de l'emissió en una televisió francesa d'un reportatge on es va posar cara al fenomen dels més de 800 avortaments clandestins diaris com a resultat de les violacions, i les temptatives de suïcidi per part de les mares amb fills no desitjats, es va obrir un inèdit debat nacional liderat pel rei Mohammad VI, que ha conclòs aquesta setmana. A partir d'ara, l'avortament serà autoritzat en tres supòsits: violació, incest o malformació del fetus.

No obstant, no hi ha discussió possible quan la salut de la mare es veu amenaçada per motius socials. Encara avui existeixen nombroses víctimes de crims d'honor -germans i pares que sense escrúpols sacrifiquen la vida de les seves filles abans que avergonyir la família amb un embaràs fruit de l'adulteri- i expulsions del domicili familiar.

Matrimonis amb menors

Aquests casos no compten per a la nova llei, per la qual cosa organitzacions de defensa de l'avortament i activistes cèlebres, com el  ginecòleg Xafik Xairbi, consideren la reforma «insuficient» i temen que la mentalitat impedeixi als metges practicar l'avortament fins i tot en els casos permesos. L'experiència de la reforma del codi personal -va prohibir el 2004 els matrimonis amb menors però alguns jutges els segueixen autoritzant- fa presagiar un futur fosc per a l'aplicació de la nova llei. «Ara caldrà reflexionar sobre com la dona justifica la violació davant la justícia», diu el doctor Xairbi, que es lamenta que «seguirà existint la pràctica clandestina per a les dones sense mitjans que recorren a mètodes tradicionals i arrisquen la seva vida mentre que aquelles amb recursos pagaran a un ginecòleg o viatjaran a l'estranger».

Notícies relacionades

Malgrat que la seva carrera professional ha quedat erosionada per la seva lluita sistemàtica, Xairbi s'enorgulleix del fet que l'avortament ha deixat de ser un tema tabú al país, cosa que va permetre per primera vegada a una nena subsahariana d'11 anys, violada per una persona de la seva mateixa comunitat, ser intervinguda sota autorització d'un responsable judicial de la regió de Tànger fa dues setmanes. La classe política i les autoritats religioses han esquivat sempre qualsevol discussió sobre els efectes de la pràctica de l'avortament clandestí, que en els últims anys ha portat a la presó mares i ginecòlegs.

Segons Abdul Bari Zemzmi, imam a Tànger i fundador de la Federació Mundial d'Ulemes, «en aquest assumpte hi ha moltes divisions entre els ulemes, els que recolzen i els que denuncien l'avortament, però l'islam l'autoritza amb claredat durant les primeres sis setmanes, tot i que amb condicions».