LA HISTÒRIA, EN DIRECTE

Tuits des de l'horror nazi

El perfil @deportado4443, del presoner republicà Antonio Hernández, ha narrat el dia a dia a Mauthausen La iniciativa complementa un llibre sobre els espanyols en aquells camps

Es llegeix en minuts

ANTONIO BAQUERO / BARCELONA

No cal ser reclutat pel Ministeri del Temps per viatjar al passat. Si el que es vol és conèixer el dia a dia de l'infern que van viure els 9.000 espanyols deportats als camps de concentració nazis n'hi ha prou de tenir un compte de Twitter i seguir Antonio Hernández (@deportado4443), un republicà espanyol que, després d'exiliar-se a França, va ser fet presoner i enviat al camp de concentració de Mauthausen.

Durant els últims tres mesos i mig, i en 828 tuits, Antonio ha explicat la seva arribada al camp, les atrocitats que s'hi van cometre i, finalment, l'alliberament. El seu timeline és escruixidor. Sobretot quan es refereix al destí dels jueus. «Ahir a la nit eren 40 i no van anar a la dutxa. Una nena, petitona, em va somriure. Ella no sabia que anava a la cambra de gas. He somiat amb ella», li explica a Antonio un altre presoner. «¡Està tot ple de morts! Es deuen haver passat la nit gasejant els que van arribar d'Auschwitz», escriu el 27 d'abril.

A més a més de tot el patiment, als seus tuits hi queda patent l'abandonament dels espanyols. «Fa gairebé un mes que ens van alliberar i continuem aquí. Se n'han anat els francesos, els russos... Tots menys nosaltres. No tenim on anar», escriu. Dissabte passat, un dia abans del 70è aniversari de l'alliberament de Mauthausen, Antonio va llançar els seus últims tuits: «Tinc la sensació que, sigui quin sigui el meu futur, mai abandonaré del tot aquest maleït camp. Sempre seré un presoner de Mauthausen».

Antonio, que va morir el 1992, no és l'autor d'aquells tuits. Ho és el seu nebot, el periodista Carlos Hernández, autor de Los últimos españoles de Mauthausen (Ediciones B), una investigació històrica del pas dels espanyols per aquells camps. L'obra, que ja va per la novena edició, ha sigut un èxit. No obstant, l'objectiu d'Hernández era un altre i per això va crear aquell perfil de Twitter, una autèntica innovació a l'hora de fer divulgació històrica que fins i tot es fa servir com a material d'estudi en alguns instituts. «Jo el que volia era treure de l'oblit tots aquells espanyols que van ser enviats als camps d'extermini nazis. A França, són herois. Aquí, són ignorats. Perquè se'ls conegués s'havia d'arribar a més gent. Especialment a la gent jove, que és a les xarxes socials. Per això vaig crear aquell perfil de twitter. És un forat en el temps amb el qual es vol ensenyar a la gent, de manera viva i directa, què va ser allò», diu.

«Una tasca extenuant»

Et pot interesar

El periodista reconeix que ha sigut «una tasca extenuant»«No hi ha res inventat en aquells tuits. Totes les vivències que s'hi expliquen o són del meu oncle o me les han explicat els supervivents que vaig entrevistar per al llibre o les he extret de les memòries d'altres supervivents ja desapareguts. Aquells tuits estan fets amb el màxim rigor històric», comenta.

D'aquí ve el seu èxit. Ha tingut 44.784 seguidors i desenes de milers d'interaccions. «Ha sigut molt emocionant veure com molts tuits eren respostos amb missatges d'ànim a Antonio, com si ell pogués rebre'ls», comenta Hernández. Les respostes al seu últim missatge ho testifiquen. «Cuidi's. És un heroi. Per vostè, pels que es van salvar i pels que van morir. Són herois i mereixen ser tractats així», li diu un usuari. «Gràcies per explicar-nos la teva història. ¡Sort, amic!», l'anima una noia.

Temes:

Twitter Llibres