ELS 'TORIES' ACONSEGUEIXEN UNA VICTÒRIA CONTUNDENT I INESPERADA
Cameron va amb pas ferm
El líder conservador promet atorgar més poders a Escòcia, entregada als nacionalistes de l'SNP
El 'premier' garanteix que hi haurà consulta sobre la sortida de la UE després d'un triomf aclaparador
Miliband, Clegg i Cameron (d’esquerra a dreta), en l’ofrena floral durant la cerimònia del 70è aniversari del fi de la segona guerra mundial, a Londres, ahir. /
Contra tot pronòstic, el primer ministre britànic, David Cameron, va obtenir dijous a les urnes una majoria absoluta en què no creia ni el seu propi partit. Els britànics van renovar la confiança en el líder conservador malgrat els cinc anys d'austeritat i l'anunci de seguir amb les retallades, o potser a causa d'això perquè molts li atribueixen el mèrit d'haver tret el país de la crisi econòmica i financera.
Davant el Regne Unit no s'obre, doncs, el període d'inestabilitat política i Govern feble que durant setmanes tots vaticinaven a l'espera de l'empat electoral que, erròniament, van pronosticar les enquestes. Cameron pot prescindir dels seus socis de coalició en el Govern sortint, els liberals-demòcrates, que van pagar per la seva aliança amb els tories amb una debacle electoral. El seu líder, Nick Clegg, va presentar ahir la seva dimissió. També ho va fer Ed Miliband: el seu Partit Laborista va patir un altre correctiu inapel·lable a les urnes i es veurà obligat a un profund exercici d'introspecció.
Això no significa que el país no patís cap terratrèmol polític. El més evident és el que ha tingut lloc a Escòcia on, només vuit mesos després d'haver perdut el referèndum d'independència, el Partit Nacional Escocès (SNP) es va guanyar el vot del 50% de la població i es va emportar 56 dels 59 representants escocesos al Parlament de Westminster. Per als altres, van quedar les engrunes. Aquest històric triomf dels nacionalistes escocesos tindrà profundes conseqüències no solamengt per a Escòcia, sinó per a tot el Regne Unit.
«PODERS FISCALS» / Cameron és molt conscient d'això i en la seva primera declaració a les portes de Downing Street, després d'haver rebut l'encàrrec de la reina Isabel II de formar Govern, va prometre als escocesos «l'autonomia més gran del món amb importants poders fiscals» i, per evitar una revolta similar a la que va tenir lloc l'any passat, va afegir que «cap acord constitucional pot ser complet si no ofereix també un tracte just per a Anglaterra».
La carismàtica líder de l'SNP i cap del Govern escocès, Nicola Sturgeon, es va desplaçar ahir a Londres per assistir a la cerimònia del Dia de la Victòria, que commemora la rendició d'Alemanya als aliats i el final de la segona guerra mundial. Segons va declarar ella mateixa, va mantenir una breu conversa amb Cameron. «Li he dit que el seu Govern no podrà actuar com si no hagués passat res a Escòcia. Nosaltres no venim a Westminster amb una actitud destructiva», va subratllar.
La qüestió escocesa tornarà a estar sobre la taula i molts pensen que, més tard o més aviat, hi haurà un segon referèndum d'independència. Però el referèndum que se celebrarà amb tota seguretat, si hem de creure el mateix Cameron, és el que permetrà als britànics pronunciar-se sobre si el Regne Unit ha de continuar a la Unió Europea (UE) o sortir-ne. «Sí, complirem la promesa del referèndum sobre el nostre futur a Europa», va afirmar ahir mateix el primer ministre, que havia promès celebrar la consulta el 2017.
No hi ha dubte que la posició del Regne Unit dins de la UE acapararà l'atenció britànica i europea els pròxims mesos. És el gran plat fort que té sobre la taula un Cameron que vol polir alguns aspectes de la relació que manté Londres amb Brussel·les, però que no desitja en absolut abandonar la Unió. Molts al seu partit i entre la ciutadania britànica sí que ho desitgen. En el seu missatge de felicitació a Cameron, el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, es va posar «a la seva disposició per treballar junts amb la finalitat d'arribar a un acord just per al Regne Unit a la Unió Europea».
Notícies relacionadesPotser va ser la promesa del referèndum, o la por a un Govern laborista que depengués de l'SNP, el que va fer que molts electors dretans, que havien pensat a votar el xenòfob i eurófobo Partit de la Independència (UKIP), tornessin a la cleda tory en un càlcul de vot útil i entreguessin el triomf final a Cameron. El líder de l'UKIP, Nigel Farage, que no va aconseguir l'escó a què aspirava, també va dimitir ahir.
Cameron es va posar ahir mateix mans a l'obra i va ratificar en els seus càrrecs els ministres de Finances, Interior, Exteriors i de Defensa. El de Finances, George Osborne, rep a més un premi i es converteix en el número dos de l'Executiu.
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Desconeixement Cita ITV: compte al testimoni MIL del cotxe si es va matricular a partir del 2008
- Infal·lible El truc casolà per netejar les portes de fusta que ja està de moda
- Els interessos no ho són tot Aquesta és l’edat límit per demanar una hipoteca a Espanya: ¿Ho sabies?
- Alimentació Si veus això a les nous, llença-les immediatament