El terratrèmol d'Escòcia

Si hi ha una cosa que una gran majoria d'escocesos desitgen és posar fi al Govern conservador de David Cameron a Londres. Fa dècades que els tories tenen molt poc a fer al nord de la frontera invisible que separa Anglaterra d'Escòcia. Dels 59 escons que Escòcia aporta al Parlament de Westminster, en l'última legislatura 41 eren laboristes, 11 liberaldemòcrates, sis del Partit Nacional Escocès (SNP) i només un del Partit Conservador. Tots els sondejos previs a les eleccions de demà indiquen que la sort dels conservadors serà idèntica, però els laboristes i l'SNP hauran intercanviat les seves posicions. Els nacionalistes escocesos arrasaran -les prediccions més fiables els atorguen entre 40 i 50 escons- i els laboristes patiran un enfonsament colossal, encara que no desapareixeran del tot.

El vot escocès serà decisiu perquè les enquestes també auguren que cap dels dos grans partits del Regne Unit, el conservador i el laborista, obtindrà una majoria suficient per governar en solitari, cosa que molt probablement donarà a l'SNP el poder de decantar la balança. No cal ni dir que els nacionalistes escocesos no recolzaran sota cap concepte un Govern conservador. I, encara que han dit per activa i per passiva que no entraran en cap coalició, ningú descarta que estiguin disposats a facilitar l'elecció d'un Executiu laborista brindant un suport parlamentari extern. Naturalment, aquest suport tindria un preu.

Dificultats

Aquest escenari causaria serioses dificultats als laboristes. Pressionat per la premsa més conservadora de Londres, que veu en l'SNP el mateix diable des del referèndum d'independència l'any passat, el líder laborista, Ed Miliband, s'ha compromès en públic a no governar el país amb el concurs del nacionalisme escocès.

No és gens estrany, doncs, que la campanya laborista s'hagi centrat en bona mesura a apel·lar al vot útil  i mirar de guanyar el favor dels que dubten entre recolzar el candidat laborista de la seva circumscripció o el de l'SNP. Un terç de l'electorat escocès està encara indecís. «Qui vulgui un Govern laborista a Londres que voti laborista», van afirmar ahir, en un acte electoral a Glasgow, Gordon Brown, últim primer ministre de la formació centreesquerrana, que és escocès, i Jim Murphy, líder dels laboristes d'Escòcia. El vot a l'SNP, asseguren, no el garanteix. És un missatge que han repetit durant la campanya.

Crida l'atenció que, menys de vuit mesos després de perdre el referèndum d'independència, l'SNP hagi quadruplicat el seu nombre de militants i es disposi a aconseguir el principal èxit de la seva història en unes eleccions generals.

«El comportament dels escocesos en el referèndum no va seguir les línies dels partits, sinó que les va travessar. Molts votants laboristes de tota la vida van posar a l'urna la papereta del sí i no els perdonen que s'alineessin amb els tories», assenyala Peter Geoghegan, analista polític i periodista freelance que va treballar per a The Scotsman i ara ho fa per a altres mitjans locals i internacionals. «Fins i tot hi ha gent que va votar no en el referèndum però sent que, pactant amb els conservadors, els laboristes els van trair», afegeix. «Serà molt difícil que els que van votar a favor de la independència tornin a recolzar els laboristes», coincideix Niall O'Gallagher, reporter polític de la BBC a Escòcia.

Com si O'Gallagher l'hi hagués tret de la boca, poques hores després un taxista d'Edimburg es converteix en un exemple viu d'això. Es diu Chris, aparenta uns 50 anys i explica que tota la seva vida ha votat laborista, però que demà votarà per primera vegada l'SNP. En el referèndum es va pronunciar a favor de la independència.

Notícies relacionades

El malestar social passa factura als laboristes britànics

Farage rebaixa les expectatives

«La qüestió principal en aquestes eleccions, en el que ens concerneix aquí, és el declivi dels laboristes a Escòcia. Fa cinc anys resultava impensable que poguéssim parlar d'una cosa així», explica O'Gallagher. «Els comicis no són sobre la independència, sinó sobre l'SNP agafant el relleu dels laboristes com el partit d'Escòcia», assegura Geoghegan.

O'Gallagher creu que la substitució d'Alex Salmond per Nicola Sturgeon en el lideratge de l'SNP ha contribuït a l'auge del partit: «Salmond era un gran showman, però no generava confiança. Sturgeon és una moderada i projecta una imatge d'autenticitat».