Loretta Lynch, primera dona negra fiscal general dels EUA

167 dies després de ser nominada per Barack Obama, Loretta Lynch va ser confirmada aquest dijous pel Senat com la fiscal general dels Estats Units. Amb 56 vots a favor --incloent els de 10 republicans-- i 43 en contra, Lynch escriu un altre capítol als llibres d'història i es converteix en la primera dona negra que arriba al capdavant del Departament de Justícia.

El dilatat procés fins a la seva confirmació, no obstant, també deixa una empremta negativa: els conservadors han estat utilitzant aquest procés per atacar el president i Lynch ha trigat més que cap altre fiscal general en els últims 31 anys a rebre la llum verda de la Cambra Alta. En tota la història només dos fiscals generals van trigar més temps que ella a ser confirmats.

Filla d'un pastor baptista i activista pels drets civils, Lynch, de 55 anys, que va ser fiscal a Nova York, substituirà Eric Holder, el primer home negre que va arribar al càrrec. Li donarà relleu també en una de les principals missions que té obertes Justícia: intentar esmenar les relacions entre la policia i les comunitats de minories, tensades per casos com les morts a mans de policies blancs dels negres desarmats Michael Brown i Eric Garner. Holder ha sigut un dels membres de l'Administració d'Obama més actiu en la denúncia d'abusos de drets civils i més obert al parlar de temes racials, cosa que ha tensat la relació de moltes forces de l'ordre amb el Departament de Justícia.

RELACIÓ AMB LES MINORIES

Lynch, segons han avançat els seus ajudants, vol impulsar un canvi de to que relaxi aquestes tensions i les seves prioritats seran millorar les relacions entre forces de l'ordre i minories però també elevar la moral als departaments de policia locals, amb els quals la nova fiscal mantindrà reunions aquest estiu.

Tot i que Lynch és àmpliament respectada i molt valorada per la seva preparació i el seu currículum, els republicans han estat frenant a Lynch com a part de la seva estratègia de paràlisi al Congrés amb què estan fent oposició i, sobretot, atacant Obama. Primer van utilitzar estratagemes burocràtics i després la van qüestionar com a suposadament partidista perquè va dir que considerava "raonable" l'argumentació legal de la Casa Blanca per sustentar la reforma de la immigració del president, que ha establert un procés per posposar deportacions.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

L’economia europea s’alenteix

Finalment, van dificultar la seva confirmació al vincular-la a unes provisions en contra de l'avortament en una llei contra el tràfic de persones que els demòcrates no podien recolzar. Molts han vist en els endarreriments ressons de racisme i encara que el mateix Obama s'ha negat a opinar en aquesta discussió havia donat mostres d'exasperació amb el retard, denunciant que havia anat "massa lluny" i que era vergonyós.

LLEI PATRIOTA

Aquest dijous el president es va felicitar perquè la confirmació hagués arribat "finalment" i va assegurar que "els EUA estaran millor" amb Lynch a la fiscalia general. Lynch tindrà entre les seves primeres missions defensar la pròrroga d'una provisió de la llei patriota que permet a l'Agència de Seguretat Nacional (NSA) l'espionatge i la recopilació massiva de dades (que ella recolza). També tindrà el repte seguir endavant amb la reforma del sistema de justícia i, en particular, amb l'impuls per rebaixar les penes de presó per delictes de drogues no violents, encara que personalment ella veu amb pitjors ulls que Obama l'ús de la marihuana.