JUDICI TARDÀ A ALEMANYA

El 'comptable d'Auschwitz'

L'exoficial de les SS Oskar Gröning es reconeix només «moralment còmplice» de l'extermini

Nonagenari 8 Oskar Gröning, l’últim gran acusat per crims nazis,a l’arribar al tribunal de Lüneburg, ahir.

Nonagenari 8 Oskar Gröning, l’últim gran acusat per crims nazis,a l’arribar al tribunal de Lüneburg, ahir. / REUTERS / FABIAN BIMMER

2
Es llegeix en minuts
EL PERIÓDICO / BERLÍN

Oskar Gröning, el denominat comptable d'Auschwitz, s'encarregava de confiscar les pertinences dels presoners que arribaven a Auschwitz, classificar-les i enviar els diners a les SS a Berlín. Amb això, segons la fiscalia, va facilitar suport econòmic al règim nazi i va recolzar la seva maquinària de mort. Se l'acusa, a més, de complicitat en l'assassinat de 300.000 persones, i ahir, als seus 93 anys, no va tenir inconvenient a admetre la seva responsabilitat «moral» pels fets.

«Per mi no hi ha cap mena de dubte que en sóc moralment còmplice», va declarar davant el tribunal de Lüneburg (centre d'Alemanya), on ahir va començar el seu judici enmig d'una gran expectació mediàtica. «Demano perdó», va afegir Gröning, posant-se a disposició de la justícia, que podria condemnar-lo a entre 3 i 15 anys de presó.

L'antic oficial de les SS -el seu judici serà probablement un dels últims grans processos pels crims nazis, donada l'avançada edat dels implicats i de les víctimes- va fer una llarga declaració, recolzada en records precisos. Va servir al camp d'extermini nazi a partir de 1942 i va reconèixer que des de la seva arribada va saber que es gasejava els jueus. L'acusació, no obstant, se centra en l'estiu de 1944, quan en el marc de l'Operació Hongria van arribar a Auschwitz 425.000 deportats i almenys 300.000 van ser executats a les cambres de gas.

Gröning va evocar el seu compromís voluntari amb les Waffen SS a finals de 1940, desitjós de «participar» en la guerra en un «cos eficaç», on va realitzar tasques administratives. El 1942 va ser destinat a Auschwitz, on va treballar fins a la tardor de 1944. «Jo no sabia res d'Auschwitz ni dels altres camps de concentració abans d'arribar-hi», va insistir davant el seu interrogatori.

Al descriure la vida quotidiana en aquell camp de la Polònia ocupada, on van morir més d'un milió de persones, Gröning es va esforçar per diferenciar la seva tasca de la feina dels guàrdies directament involucrats en l'extermini, assegurant que el seu paper havia sigut «sens dubte sobreestimat».

Notícies relacionades

El fiscal i les més de 60 acusacions particulars presents en el cas li retreuen haver «ajudat el règim nazi a obtenir beneficis econòmics de les morts massives», enviant els diners dels deportats a Berlín, i haver assistit a la «selecció» separant, a l'entrada del camp, els deportats aptes per treballar dels que havien de ser immediatament assassinats. «Guardant l'equipatge» de les víctimes d'un comboi per amagar-lo dels posteriors va evitar el pànic i va afavorir conscientment una matança sense problemes, segons la fiscalia. Gröning, en canvi, assegura que va protegir els equipatges «dels robatoris». «Hi havia molta corrupció i tenia la impressió que hi havia un mercat negre», es va defensar, citant el tràfic «dels rellotges d'or» sostrets als deportats.

El comptable va insistir que va sol·licitar tres vegades infructuosament que l'enviessin al front, com a prova dels seus intents de deixar Auschwitz, «impactat» al descobrir l'extermini que encobria sense cap relació amb la guerra. Al cap de poc d'arribar, al novembre, va veure un guàrdia matar un nadó que plorava llançant-lo contra el lateral d'un vagó. «¿Havia d'haver agafat una pistola i salvar el nadó?», es preguntava ahir, encara turmentat. Setmanes després, patrullant pel camp, va sentir crits «cada vegada més forts i desesperats» a les cambres de gas, i després va assistir a la cremació de cossos. A l'acabar la guerra va tornar a Alemanya i va explicar el seu passat a la premsa, va dir, per «combatre el negacionisme».