Homenatge a Ravensbrück

Va ser el camp de concentració més gran de dones a l'Alemanya nazi. Per Ravensbrück hi van passar unes 133.000 dones i nens -a més de 20.000 homes- i diversos milers hi van morir de fam, malalties o a causa dels experiments mèdics que s'hi feien.

No era un camp d'extermini com Auschwitz, però a finals del 1944 s'hi va aixecar una cambra de gas provisional i durant els mesos previs al final de la guerra s'hi van executar entre 5.000 i 6.000 presoneres. Quan el 30 d'abril del 1945 l'Exèrcit roig va arribar al camp, hi quedaven uns 2.000 reclusos malalts, abandonats perquè no podien participar en les «marxes de la mort» amb què el règim nazi va intentar evacuar tots els camps de concentració durant els últims mesos de la contesa.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

Més d'un centenar d'expresoneres, la majoria nonagenàries, van tornar ahir a Ravensbrück, a l'estat de Brandenburg, per commemorar el 70è aniversari de l'alliberament i recordar les que no en van poder sortir amb vida. «Les nostres camarades que van morir aquí no han de ser mai oblidades», va subratllar la presidenta del Comitè Internacional Ravensbrück, Annette Chalut, una francesa que hi va ser internada per haver lluitat a la resistència. «Responsabilitat vol dir que no hem de callar», va recalcar per la seva part la ministra alemanya d'Educació, Johanna Wanka, en referència als casos de xenofòbia i antisemitisme que encara es registren al país.

Coincidint amb la commemoració central, una representació catalana també hi va rendir homenatge en un acte organitzat per l'Amical de Ravensbrück i la Generalitat. La vicepresidenta, Joana Ortega, la presidenta de l'Amical, Anna Sallés, i Margarita Català, filla de la supervivent Neus Català, hi van fer una ofrena floral, mentre la veu emocionada de Marina Rossell cantava Morir a Ravensbrück.