Molts tuits i escassa ajuda

El segrest de 276 nenes d'una escola de Chibok va posar durant setmanes sota el focus de l'atenció mundial un drama quotidià en aquella zona del nord-est de Nigèria on des del 2013 Boko Haram va intensificar la seva guerra apocalíptica contra «la influència d'Occident», que per a la milícia radical és bàsicament l'educació no islàmica. Fa un any, el hashtag #BringBackOurGirls (Torneu-nos les nostres nenes) va inundar les xarxes socials de la mà de famosos i ciutadans anònims de bona part del món. Solidaritat planetària. A Twitter i Instagram. També en algunes places i carrers. I als murals de les escoles. Però no va servir de res per tornar les nenes a casa seva. Ni per frenar l'avanç de Boko Haram. Per aconseguir-ho hauria sigut necessària una altra mena d'ajuda. Que no va arribar o va arribar tard.

Hauria sigut necessària una  «contundència» més gran, va sub­ratllar ahir mateix en una entrevista amb l'agència Efe Oliver Dashe Doeme, bisbe de Maiduguri, diòcesi a la qual pertanyen les nenes segrestades. «Aquesta situació no s'hauria prolongat si l'ajuda internacional, tant militar com financera, no hagués actuat amb «lentitud», va incidir el prelat.

Sancions el 2014

Fins al 2014, la comunitat internacional no va fer res contra Boko Haram, malgrat que els atacs d'aquest grup contra els cristians de Nigèria s'havien anat produint des del 2009. No va ser fins després del segrest de Chibok quan el Consell de Seguretat de l'ONU va vincular el grup a Al-Qaida i li va imposar sancions, que inclouen la congelació d'actius, la prohibició de viatge i l'embargament d'armes a aquest grup i els seus militants.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Noboa obté l’aval popular per donar més pes a l’Exèrcit contra el narcotràfic

Immediatament després del segrest massiu de les nenes, diversos estats -França, el Regne Unit, la Xina i els Estats Units- es van comprometre a ajudar Nigèria compartint informació d'intel·ligència i formant tropes nigerianes en el combat contra el terrorisme. L'arribada d'equips estrangers d'experts a lidiar en segrestos i negociadors amb equipaments (satèl·lits i drones de vigilància) va alimentar durant un temps l'esperança d'una resolució ràpida al drama, un miratge que el pas de les setmanes i els mesos va anar esborrant.

L'agressió de Boko Haram més enllà de les fronteres de Nigèria va facilitar al gener la formació i desplegament d'una força regional de 8.700 militars de Nigèria, el Camerun, el Txad, Níger i Benín, que està treballant de valent per frenar l'avanç gihadista. Des de fa dues setmanes, el Consell de Seguretat de l'ONU negocia una resolució que ha de donar suport jurídic, financer i logístic a la força africana. L'amenaça s'expandeix; la lentitud exaspera.