PRIMER ANIVERSARI D'UN SEGREST MASSIU QUE VA COMMOCIONAR EL MÓN

L'infern de Boko Haram

El grup islamista ha segrestat 2.000 dones i nenes després d'endur-se les 276 noies de Chibok

«La nostra feina és disparar, degollar i matar», es vanta un terrorista, segons un informe d'Amnistia

EL RECORD. A l’esquerra, una dona participa en una marxa a Abuja (Nigèria) per demanar la llibertat de les joves. Concentracions en favor de les joves a Nova York (a dalt) i a París (a sota).

EL RECORD. A l’esquerra, una dona participa en una marxa a Abuja (Nigèria) per demanar la llibertat de les joves. Concentracions en favor de les joves a Nova York (a dalt) i a París (a sota). / AP / S. ALAMBA ¿ AFP / A. BURTON ¿ REUTERS / G. F.

3
Es llegeix en minuts
ANTONIO BAQUERO / BARCELONA

Va ser durant dies tendència mundial. Fa un any, l'etiqueta #BringBackOurGirls va inundar les xarxes socials com a mostra de la indignació que, a escala mundial, se sentia pel segrest el 14 d'abril del 2014 de 276 nenes d'una escola de Chibok. Personalitats de la política -inclosa Michelle Obama- i l'espectacle, i milers de ciutadans van aparèixer a Twitter i Facebook lluint cartells amb aquesta llegenda: «Torneu-nos les nostres noies».

Però Boko Haram no les va tornar. I no només això. N'ha segrestat, n'ha violat i n'ha assassinat moltes més. Durant l'any que ha passat des del segrest de Chibok i des d'aquella campanya a les xarxes socials, aquest grup de gihadistes nigerians ha segrestat 2.000 dones i nenes més. Durant aquests mesos, Boko Haram s'ha convertit en una maquinària sanguinària que ha arrasat el nord-est de Nigèria, especialment els estats de Borno, Yobe i Adamawa, on ha matat, segons Amnistia Internacional (AI), 5.500 persones en 130 atacs contra pobles i ciutats i ha instaurat un «autèntic regne del terror» amb unes accions que «equivalen a crims de guerra i crims contra la humanitat». Segons un informe de l'Unicef difós ahir, la violència i el temor als segrestos ha portat prop de 800.000 infants a fugir del nord-est de Nigèria.

Per donar idea de la magnitud de la tragèdia, Amnistia Internacional titula el seu informe amb la frase d'un gihadista: «La nostra feina és disparar, degollar i matar».

ASSALT EN MOTOCICLETA / «El 2014, els atacs de Boko Haram van ser més organitzats, freqüents i letals», afirma l'oenagé. La llista d'accions és interminable. Atemptats amb cotxe bomba i amb terroristes suïcides -en diversos casos amb nenes de tot just 8 anys- contra mercats, estacions d'autobusos, escoles i hospitals. Sempre llocs concorreguts per causar la quantitat més elevada de víctimes. També han multiplicat els atacs contra poblacions, on executen els homes i segresten dones i nenes, saquegen mercats i vivendes i incendien la majoria de les cases.

A partir del testimoni dels supervivents, AI reconstrueix els mètodes dels gihadistes, i els seus atacs van des d'assalts d'uns quants homes en moto a invasions de ciutats a bord de blindats. Els atacs s'acostumen a produir a primera hora del matí o a la nit. Si a la localitat hi ha militars o policies, el primer que fan els gihadistes és eliminar aquesta resistència. Després, irrompen als carrers disparant indiscriminadament contra tot aquell que es troben. «Disparaven a tots els que veien», explica Musa Yamadu, un testimoni de la pitjor massacre comesa per Boko Haram, que va tenir lloc el 5 de gener a Baga, on 2.000 civils van ser assassinats. El mateix va passar a les localitats de Gamburu (400 morts) i Gwoza (600 morts), els escenaris de les principals matances.

Amira Ali, una dona de la ciutat de Bama, explica: «Boko Haram va matar molta gent. Mentre corria per amagar-me vaig veure cossos sense cap als carrers. A uns els havien matat a trets. A altres els havien obert l'estómac amb un ganivet». Els gihadistes s'acostumen a dividir en grups: uns van casa per casa per robar, uns altres incendien edificis, altres saquegen botigues, altres assassinen civils i altres agrupen les noies per emportar-se-les.

Als homes els divideixen segons la seva religió, la seva professió i la seva procedència. Si vénen de ciutats que els gihadistes consideren que són proclius al règim els assassinen. Als policies, militars i professors també els executen. «Van matar el meu gendre a cops davant dels seus fills», explica Hauwa Kolomi, una dona de 68 anys, supervivent de Baga.

Notícies relacionades

També maten aquells que es neguen a unir-se al grup. Així va passar a Madagali, on desenes d'homes van ser conduïts a una escola, convertida en un escorxador. «Estaven asseguts a terra amb les mans lligades a l'esquena. Dos homes eren els encarregats d'executar-los amb ganivets. No vaig poder comptar quants n'havien matat ja», relata Ahmed, un jove que va ser conduït a aquell lloc pels gihadistes. «Estàvem asseguts esperant el nostre torn. Uns quants es van orinar a sobre», va dir el noi, que va aprofitar una distracció per escapar-se. Al fugir, va poder veure dues muntanyes de cossos.

NENS ASSASSINATS / Al seu pas, Boko Haram deixa escenaris dantescos. Hamida Tijani, que va sobreviure a l'atac que va patir el febrer del 2015 la localitat de Gamburu, explica a l'oenagé: «Vam veure molts cossos de persones que havien sigut assassinades. Hi havia fins i tot nens de 10 anys. El meu veí anava comptant els cadàvers. N'hi havia 45. En un altre lloc n'hi havia 50 més».