Nigèria: Els bandits es fan forts

El que va començar sent una insurgència popular contra un poder local sectari, corrupte, elitista i opressor s'ha convertit en una de les organitzacions més letals a l'Àfrica. Boko Haram (que vol dir «l'educació occidental és pecat») ha aconseguit el que l'expresident de la República de Nigèria Goodluck Jonathan no va ser capaç de fer: recollir els sentiments de frustració d'una desgraciada població musulmana predominant als Estats del nord del país que s'ha sentit exclosa pel sistema, davant una regió sud avariciosa, perquè alberga les bosses petrolíferes més importants de Nigèria, sense repartir-les amb la resta del país. Això ha portat un grapat de bandes armades a disputar-se els beneficis del negoci, atacant oleoductes o altres instal·lacions en el contaminat delta del riu Níger.

La seva situació geogràfica l'ha convertit en un gran productor de petroli africà, que competeix amb els gegants del mercat internacional. Per això costa molt d'entendre que la gent visqui per sota de l'euro al dia i les infraestructures escassegin, sense donar detalls de la falta d'electricitat, la precària educació o l'alimentació insuficient. Un gegant amb peus de fang on no ha trigat a fermentar un germen de delinqüència organitzada com a sinònim de supervivència i on s'han obert les portes de bat a bat a un grup terrorista que ha desestabilitzat la seguretat del país i els veïns.

Diners de la cocaïna

Boko Haram és temible no només pel nombre de combatents que l'integren -segons algunes fonts locals, oscil·len entre els 7.000 i 10.000 mujahidins- o per la dimensió dels actes terroristes que comet contra escoles, esglésies i mercats, sinó per la seva altíssima capacitat de finançament procedent fonamentalment del tràfic de la cocaïna. Encara que les seves primeres accions es remunten a l'any 2003, la seva violència no esclata de manera virulenta fins al 2009, després de l'execució pública del seu fundador Mohammad Iussuf, a més a més de la mort de 600 seguidors en una ofensiva militar i policial portada a terme a Maidiguri, capital de Borno i origen del moviment contestatari. Fins a l'abril del 2014, els terroristes no obtenen la ressonància mediàtica internacional que tot grup criminal persegueix i l'aconsegueixen amb el segrest de 273 nenes de Chibok, que va generar una massiva repulsa internacional els ressons de la qual s'han deixat de sentir; mentrestant, almenys 200 d'aquelles nenes segueixen capturades. La seva recent adhesió al mal anomenat Estat Islàmic (EI) a l'Iraq té com a objectiu, una vegada més, obtenir visibilitat internacional, però molt lluny de buscar la creació d'un califat amb un emir al capdavant.

Sota el lideratge d'Abubacar Xekau, l'organització de Boko Haram s'ha fet forta obrint una guerra sense quarter contra el règim nigerià que ha arrossegat més de 9.000 persones l'últim any. Un sinistre historial al qual haurà de fer front l'acabat d'elegir president de la República de Nigèria, el militar musulmà Mohammad Buhari, de 72 anys, a qui veuen com un home amb cultura i experiència militar capaç de minvar els tentacles de l'organització criminal.

Notícies relacionades

Una excusa i també un negoci

Àfrica, el terror s'obre pas

Neutralitzar les armes

L'expert en geopolítica Pedro Baños assegura que una part de la solució «passa per la negociació amb els líders polítics dels Estats musulmans perquè s'encarreguin de neutralitzar els homes armats i els integrin al sistema». «A més a més -afegeix-, solen ser grups utilitzats per a fins polítics i per tant els mateixos polítics que contribueixen a la creació d'aquestes milícies poden destruir-les».