Els àngels dels Alps

L'aplaudiment és un homenatge, un reconeixement i un comiat. Però també una acció de gràcies. El que van dispensar dijous a la tarda els familiars de les víctimes de l'avió de Germanwings a tots els que ajuden a suavitzar el seu drama reunia una mica de tot això. Aquesta catàstrofe ha generat un exèrcit d'anònims protectors, de voluntaris, de persones sense vinculació emocional amb els passatgers, però amb una enorme empatia amb als seus parents i amics. Policies, sanitaris, serveis socials, rescatadors, alpinistes, forenses, investigadors, fiscals, veïns, restauradors. Ells són els herois, els àngels dels Alps.

Els equips de rescat segueixen treballant des del primer fins a l'últim raig de sol. El variable temps alpí dóna el tercer dia de treva, amb núvols prims i poc vent, cosa que facilita el trànsit dels helicòpters. A dalt, sota el cim del Trois Évêchés, grups d'unes 30 persones busquen sense descans. «Cada investigador va acompanyat d'un membre de la brigada de Secours en Montagne», detalla el coronel Xavier Vailenc. Ningú baixa sol, tots en cordada i amb el casc. Baixen en ràpel a una altura de 20 metres sobre les restes de l'avió, escampades en un desnivell d'uns 200 metres i en una superfície de quatre hectàrees. Els primers que hi arriben al matí es troben els cinc agents als quals els ha tocat fer nit al lloc. Hi ha vigilància les 24 hores des de dimarts. «És potser un dels treballs més durs perquè han de dormir a sobre d'un cementiri on descansen 150 persones», explica un gendarme, dels pocs que parlen anglès aquí, encarregat de barrar el pas que porta en cotxe cap al Coll de Mariaud, des d'on es pot arribar caminant fins al lloc. La tasca d'aquest equip instal·lat a la zona zero, armats i equipats amb potents reflectors i prismàtics de visió nocturna, és evitar que els cossos resultin alterats durant la nit, quan la naturalesa, i els que l'habiten, segueixen el seu curs aliens a la desgràcia.

Han sigut uns 300 els gendarmes desplegats a l'Alta Provença, i hi ha coincidència en què han sigut un exemple de coordinació i control de l'entorn, així com de respecte i acompanyament a les famílies que han viatjat a França des d'Espanya, Alemanya, Colòmbia o el Japó. Un alt funcionari de la policia francesa diu que són conscients que tot això «també passarà factura» als agents. Alguns d'ells ja han requerit assistència psicològica, perquè el dia a dia a la muntanya, sense que sigui possible recuperar un sol cos sencer, és dantesc.

GENDARMES DESFETS / Llavors és el torn dels treballadors socials i els psicòlegs. La seva tasca a Seyne-les-Alps transcendeix a l'assistència als familiars que han vingut a acomiadar-se dels seus. Atenen gendarmes que arriben a l'heliport desfets, destrossats pel que han viscut a 2.000 metres d'altura, on a més es juguen la vida perquè al terreny escarpat s'hi ha de sumar el gel que encara suporta les escomeses de la primavera. «Encara que estan acostumats a aquest tipus de situació, això no significa que no els afecti», comparteix l'agent que talla el pas a la pista que puja des de Le Vernet.

Durant la cerimònia de les famílies, dimecres passat, una de les traductores voluntàries va saber que el germà d'una amiga íntima estava a la llista de passatgers. Es va ensorrar. «Va passar d'intèrpret a afectada, de cop, i vam haver d'assistir-la de seguida», recorda Isabel Ferrer, responsable del Centre d'Urgències i Emergències Socials de Barcelona, que per primera vegada actuava fora de l'àrea metropolitana.

UN POBLE DE TOTS / «Hem sigut un clínex més, però necessari», apunta el psicòleg Eduard Martínez, que ha passat quatre dies a Seyne-les-Alps. També hi han estat des del primer moment els habitants d'aquesta regió que ja no podran mirar mai igual la muntanya que adoren. Hotels, apartaments turístics, francesos amb segona residència... Han sigut molts els que han ofert casa seva per al que fos necessari. «Diguin-los a les famílies i amics de les víctimes que el nostre poble és ara el seu poble, que les nostres cases estan obertes per a ells», deia l'alcalde de Le Vernet, François Balique, una petita aldea amb el mateix nombre d'habitants que el de passatgers que anaven a bord del vol Barcelona-Düsseldorf. Es van donar pocs casos, però n'hi va haver, de natius que van acollir els parents de les víctimes. Va ser el cas de Jean-Jacques, un restaurador que va rebre dues famílies, una d'alemanya i una d'espanyola. Eren 14 persones, totes en una mateixa taula, allargada. El bon tracte va fer que sorgís l'afecte, i van acabar per ensenyar-li fotos dels seus éssers estimats al telèfon mòbil.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La façana de l’antiga Borsa de Copenhaguen cau després de l’incendi

LE VERNET PLORA / Ahir a la tarda, tots els veïns de Le Vernet es van citar davant el monòlit en memòria de les víctimes. Molts ploraven. Hi van dipositar flors, no hi va haver discursos. Tan sols un silenci respectuós que va acabar amb una visita a la petita capella ardent que guarda un llibre de condol. Abans, al matí, unes 500 persones assistien a una missa a la catedral de Digne-les-Bains, a 40 quilòmetres de Seyne. Pregària en francès, espanyol, anglès i alemany, encesa de 150 ciris i un missatge de solidaritat del Papa.

És l'últim cap de setmana d'esquí als hotels de fusta de l'Alta Provença, un pèl demacrats, com si això hagués sigut una luxosa destinació alpina i algú hagués oblidat conservar-la. Els turistes francesos miren la premsa local mentre controlen els seus fills. Un matrimoni de Lió, Eric i Katy, admeten que els francesos poden resultar una mica estirats, però en el fons són «cavallerosos i amables». Tenen previst visitar demà Le Vernet perquè els seus fills entenguin què ha passat. Després potser passaran per l'església de Nostra Senyora de Natzaret, a Seyne-les-Alps, i escriure al llibre de condol. Sophie ja ho ha fet: «Les nostres muntanyes tractaran els seus éssers estimats amb tendresa».