Boko Haram es venja amb el rapte de 500 dones i nens a Nigèria

La venjança del grup terrorista de Boko Haram (l'educació occidental és pecat) contra les operacions militars del Txad, Níger i Camerun als seus bastions recau, novament, en les víctimes més vulnerables: els nens i les dones. Almenys unes 500 persones han sigut raptades tot just alliberar-se la ciutat de Damasak, al nord del país, a prop de la frontera de Nigèria, que fins fa una setmana figurava en el projecte terrorista com a conquistada. Amb la intervenció de la coalició militar del Sahel, la ciutat va recuperar la seva integritat territorial i els criminals es van venjar raptant els habitants del poble.

«Les dones i els nens van ser raptats just després de marxar les tropes estrangeres i els soldats nigerians no són suficients per protegir a tothom», va comentar, segons l'agència EFE, Aminu Musa, un veí de Damasak, als periodistes a Maiduguri, la pròxima capital de l'estat de Borno. La majoria dels segrestats són menors d'11 anys, segons diverses agències.

Aquest veí va aconseguir miraculosament escapar dels tentacles dels criminals enfrontats en una guerra sense quarter contra les tropes del Txad, Nigèria i Camerun. Els últims dies, les ciutats ocupades per Boko Haram han anat caient en favor de l'Exèrcit nigerià fins a reconquistar, d'un en un, els 14 governs locals sota control terrorista.

Aquesta organització gihadista liderada per Abu-Bakr Xekau, davant la pèrdua sistemàtiques de les seves places, torna a recórrer a l'arma dels segrestos per crear el terror a les zones que controlen -la majoria se situen als estats del nord-est de Nigèria amb població musulmana- i generar així un impacte psicològic en l'opinió pública internacional com va passar amb el rapte fa gairebé un any de 270 dones nigerianes. Algunes de les quals van ser posades en venda dins d'un mercat on les noies són entregades a xarxes de proxenetes i sotmeses a l'explotació sexual.

El Govern nigerià va desmentir ahir a la nit la xifra de 500 segrestats. Va parlar de bastants menys a través d'un portaveu de seguretat, Mike Omeri, que en declaracions a la BBC va ser incapaç de precisar quants nens i dones menys.

CONVOCATÒRIA ELECTORAL / La pròxima ofensiva militar es llançarà a Gwoza, Abdam i Kala Balge. Les tres ciutats pertanyen a l'estat de Borno i és on els coreligionaris de Boko Haram mantenen intactes les seves posicions militars. Sorprèn que el Govern de Nigèria esperés la proximitat de la convocatòria electoral, prevista per a aquest dissabte, per endurir l'ofensiva militar contra els terroristes.

De fet, entre la població nigeriana no s'entén que l'exèrcit més potent de l'Àfrica Occidental -al voltant de 88.000 efectius- no hagi sigut capaç d'ensenyar de veritat les dents als terroristes i haver frenat el seu avanç terrenal, a més de la seva capacitat operativa cada vegada més desenvolupada i sofisticada.

Fonts militars espanyoles consultades per aquest diari donen compte de la inoperància de l'Exèrcit nigerià pel seu «obsolet equipament» i, en especial, «per la seva baixa moral». Els gihadistes de Nigèria, que recentment es van declarar vassalls de l'Estat Islàmic, formen part avui d'una de les organitzacions criminals més despòtiques i violentes, pel nombre d'atacs perpetrats contra la població civil i les seves fonts de finançament procedents dels tràfics d'armes i de drogues al Sahel. Tot plegat ha aconseguit que Boko Haram tanqui el 2014 amb milers d'assassinats i s'espera que la vigília electoral es produeixi una escalada de la violència.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

CRIDA / Els terroristes miren d'interrompre el ja prou debilitat procés electoral de dissabte que ve. No obstant, el Govern de Goodluck Jonathan es resisteix a tornar a posposar els comicis, que seran els més sagnants de la història del país africà. Nigèria, reconeixen els seus ciutadans, no té la capacitat d'assegurar militarment les poblacions perquè puguin exercir el seu dret al vot, de manera que s'espera una baixa participació per temor a la preparació de nous atemptats.

El Govern segueix cridant al vot massiu d'un país del voltant de 180 milions d'habitants, amb una de les economies més grans del continent africà, sustentada en el petroli, però amb una gran majoria de la població que viu amb menys d'un dòlar al dia.