Canvi de Govern a l'Uruguai
Tabaré Vázquez reprèn la presidència enmig de forta expectativa social
L'oncòleg rebrà els atributs de comandament de José Mujica, que deixa el poder amb alta aprovació
Tabaré Vázquez (esquerra) i el vicepresident, Raúl Sendic, anant a la plaça de la Independència, aquest diumenge a Montevideo. /
L'Uruguai es col·loca avui al centre de l'escena política regional. Als 75 anys, l'oncòleg Tabaré Vázquez rep per segona vegada a la vida els atributs del comandament. José Mujica els hi entregarà en una cerimònia solemne davant nombrosos col·legues de la regió. El president de Veneçuela, Nicolás Maduro, va suspendre el seu viatge a Montevideo. La profunda crisi que sacseja aquest país no el deixa moure d'un Caracas convulsionada. Tampoc hi anirà el vicepresident dels EUA, Joe Biden, que manera que es veuen frustrades les expectatives d'una reunió amb el cap d'Estat de Cuba, Raúl Castro.
Però aquestes absències no trauran lluiment a la cerimònia. Vázquez es va convertir a finals del 2014 en el president més votat els últims 70 anys de la història uruguaiana. No és aquesta l'única particularitat d'aquesta hora política. La coalició d'esquerres Frente Amplio ha aconseguit retenir el Govern en el marc d'una estabilitat i tolerància que envegen els seus veïns.
El flamant mandatari, que ahir es va reunir amb el rei Joan Carles, comptarà, igual que el seu antecessor, amb majoria a les dues cambres del Congrés. “El tercer govern del FA (i segon de Tabaré Vázquez) haurà de transitar el mateix camí emprès el 2005: fent petits passos possibles que condueixin a seguir millorant la qualitat de vida dels uruguaians”, assenyala al seu editorial el diari 'La República', obert simpatitzant de la coalició que integren exguerrillers, comunistes, socialdemòcrates i fragments dels partits tradicionals. 'La República' va fer un encès elogi del camí de la moderació emprès en aquest temps: “Cap dels èxits deguts als dos governs d'esquerra s'hauria aconseguit si el Frente Amplio hagués adoptat una postura radical”.
ELS ÈXITS D'UNA DÈCADA
Des del 2005, aquest país que té 3,5 milions d'habitants i produeix aliments per a 28 milions ha crescut un 68%. L'any passat va tancar amb una pujada de gairebé el 3%. Quan Tabaré va iniciar el seu primer mandat, sota els efectes de la pitjor crisi argentina, la pobresa era del 40%. Actualment, és del 10%. El 2002, l'atur era del 22%, contra el 6,9% d'ara. La inflació ha estat sempre per sota de 10%. L'ingrés per càpita és de 16.332 dòlars a l'any. Les exportacions van augmentar un 350%. A l'assumir la presidència José Mujica, el 2010, el PIB era de 39 mil milions de dòlars. L'Uruguai tanca el 2014 amb un PIB de 55 mil milions, segons l'FMI. El deute públic, que representava el 2004 un 70% d'aquest producte, es va reduir al 23%. El Banc Central mai havia tingut tantes reserves: 14.000 milions de dòlars.
MÉS EXPECTATIVES SOCIALS
L'Uruguai que rep Tabaré, com el sola anomenar gairebé tothom, és, en aquest sentit, un país on les expectatives dels seus ciutadans són molt més àmplies que en aquell 2005. Hi ha, pel FA, una base d'èxits que han permès la seva continuïtat en el poder i que els oficialistes repeteixen com una mena de parenostre: l'existència d'una Assegurança Nacional de Salut que cobreix el 70% de la població, una mortalitat infantil que ha passat del 12.2% al 8.6%. La vigència de les lleis de matrimoni igualitari, salut sexual i reproductiva, interrupció voluntària de l'embaràs i identitat de gènere. L'Uruguai ha adquirit al seu torn una altra visibilitat amb la llei de regulació de la venda de marihuana. La llei 19.172 ha provocat una intensa polèmica a l'Uruguai. L'Estat no ha definit quines seran les empreses nacionals o estrangeres en què recaurà la producció de cànnabis a gran escala en antics predis de l'Exèrcit. Vázquez haurà de prendre algunes decisions respecte a aquesta qüestió en moments que el rebuig a la normativa és, segons una enquesta, del 66%. Alguns mitjans de Montevideo donen com un fet que el flamant president buscarà impedir la distribució de cànnabis en farmàcies, tal com disposa la normativa. Dies enrere, l'Associació de Química i Farmàcia de l'Uruguai va demanar que es revisés el tema de les farmàcies. De moment, els bioquímics van amenaçar amb renúncies massives als seus llocs de treball com a directors tècnics en les farmàcies si se'ls exigeix vendre marihuana.
Abans del traspàs de comandament, el Fons Monetari Internacional (FMI) va dir en un informe que l'Uruguai enfronta la desacceleració de l'economia regional. D'un costat, el beneficia la caiguda dels preus del petroli. Però el país haurà de mantenir les seves metes de creixement i modernització enmig de condicions financeres globals més ajustades.
L'ADÉU DE MUJICA
Notícies relacionadesDesprés de cinc anys, Mujica abandona el Govern amb una alta quota d'aprovació i l'històric enuig dels seus adversaris molt més suavitzat, encara que no falten els impertorbables criticaire. “La premsa internacional o Kusturica poden comprar el personatge afectadament humil i senzill, de filosofia bucòlica i vulgar que va de l'obvietat al disbarat sense escales i es contradiu a cada pas. Però per als uruguaians la seva presidència, en la perspectiva de la història, serà vista com el que ha sigut, un monumental fracàs”, va assenyalar el comentarista polític Hernán Bonilla.
En una de les seves últimes entrevistes, Pepe va dir que l'Uruguai és avui conegut per la presència de Luis Suárez al Barca “i després per Mujica”. Va deixar, en les seves últimes aparicions públiques, una nova llista de frases enginyoses, però també va insinuar que es mantindrà actiu. Per al diari 'El Observador', Mujica “farà valer el seu pes polític cada vegada més gran, però tampoc tensarà el fill fins a trencar-lo”. Mujica, en una entrevista a 'El País' de Montevideo, va treure dramatisme a les possibles discrepàncies. “El vaixell pot tenir taulons diferents, però s' d'intentar que navegui tant com sigui possible. Si no, l'únic que hi ha són els trossos. No solament com a Frente, sinó com a país. Jo recolzaré al govern. Ara bé, no el recolzaré com un soldat que diu amén. Alguna opinió tindré i alguna cosa... Però com ha de ser un polític: un negociador. I més encara a l'Uruguai. Més que confrontador ha de ser negociador. Aleshores jo recolzaré el meu company en les seves responsabilitats de Govern. Sí, per descomptat que tenim diferències. Ell és un oncòleg brillant, diuen que és maçó. Jo sóc mig llibertari…”.
