L'efecte del 'Charlie Hebdo'

Quan es va convocar el Consell Europeu extraordinari d'ahir es pretenia que el tema estrella fos la lluita contra el terrorisme i, més específicament, contra el terrorisme gihadista. S'acabaven de produir els atemptats contra el setmanari satíric Charlie Hebdo i el supermercat jueu a París. Europa estava commocionada.

Malgrat això, els esdeveniments a Ucraïna i la situació plantejada a Grècia arran del triomf electoral de Syriza van desplaçar el focus d'atenció. Això no significa que la lluita antiterrorista fos apartada de l'agenda. «Què hi farem. No hi ha gaires coses de què parlar, però cal mantenir les formes», va afirmar irònicament un representant diplomàtic europeu la vigília de la cimera.

Del que s'havia de parlar va ser del Registre de Noms de Passatgers (PNR, en les sigles en anglès). Es tracta d'una proposta legislativa perquè els països membres de la Unió Europea (UE) intercanviïn entre si les dades dels passatgers de les línies aèries, un dels instruments que hauria d'ajudar a controlar i coartar la llibertat de moviments dels sospitosos de terrorisme. El problema és que existeix el temor que aquesta normativa infringiria els drets de privacitat i protecció de dades de la ciutadania en general.

La directiva

La Comissió Europea ja va presentar la seva proposta legislativa el 2011, però el Parlament Europeu va rebutjar aquesta directiva el 2013 i des d'aleshores estava bloquejada. Fins ara. Els quatre principals grups parlamentaris de l'Eurocambra (el Partit Popular Europeu, els socialistes, els liberals i l'ECR, que agrupa principalment els conservadors britànics) van anunciar fa uns dies que es comprometien a aprovar-la abans de final d'any, després de la pertinent negociació sobre els detalls del seu contingut amb la Comissió i el Consell de Ministres. L'impacte del Charlie Hebdo n'ha sigut el determinant.

Ningú semblava ahir més convençut que el mateix president de la institució que fins ara el bloquejava, o sigui el socialista Martin Schulz. «Necessitem protegir els nostres valors, la llibertat de premsa i la llibertat en general. A París va ser assassinada gent pel que escrivia (o dibuixava) i va ser assassinada gent perquè era jueva. Hem d'ajudar les forces policials i els organismes responsables d'aplicar la llei que ens protegeixin», va dir el president del Parlament Europeu. «També cal estar vigilants amb internet» perquè els gihadistes el fan servir per radicalitzar joves musulmans i per reclutar.

La ironia és que les aerolínies ja recol·lecten aquesta informació i  que els països europeus la faciliten als EUA però no la comparteixen entre ells.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

L’economia europea s’alenteix

També està en revisió el codi de l'acord de Schengen. El desafiament és reforçar les fronteres externes sense limitar la llibertat de moviment a les internes. El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, va ser contundent: «No es pot culpar Schengen de tots els mals. És part de la solució, no del problema».

El president espanyol, Mariano Rajoy, va informar els seus col·legues de l'acord amb Pedro Sánchez.