UN MILIÓ DE MORTS

Representants de més de 40 països i supervivents commemoren el 70 aniversari de l'alliberament d'Auschwitz

Uns 300 supervivents del camp de concentració nazi assisteixen als actes

Aniversari de l’alliberament d’Auschwitz. / periodico

3
Es llegeix en minuts

Representants de més de 40 països, entre ells el president del Congrés dels Diputats espanyol, Jesús Posada, i uns 300 supervivents commemoraran aquest dimarts 27 de gener a Polònia el 70 aniversari de l'alliberament del camp alemany nazi de concentració i extermini Auschwitz-Birkenau. Els actes, organitzats pel Museu d'Auschwitz-Birkenau i el Consell Internacional d'Auschwitz, començaran a les 15,30 hores i tindran lloc davant la Porta de la Mort 'Death Gate' d'Auschwitz II-Birkenau.

"El 70 aniversari no serà igual que els anteriors grans aniversaris. Ho hem de dir clar: és l'últim gran aniversari que podem commemorar amb un grup tan nombrós de supervivents", explica el director del Memorial d'Auschwitz, Piotr M.A. Cywinski. A més, subratlla que "les seves veus es converteixen en l'advertència més important sobre la capacitat humana de la humiliació extrema, el menyspreu i el genocidi". En qualsevol cas, ha assegurat que les generacions seguiran testimoniant aquests "horribles fets i les destructives conseqüències que van comportar".

Entre els 300 supervivents que hi assistiran n'hi haurà un centenar que viatjaran a Auschwitz gràcies a la USC Shoa Foundation i el Congrés Jueu Mundial; un grup de més de cent presoners de Polònia i altres grups que arribaran amb les delegacions dels Estats.

UN MILIÓ DE JUEUS ASSASSINATS

Auschwitz va ser construït pels alemanys el 1940 com a lloc per empresonar polonesos i a partir del 1942 es va convertir, segons expliquen els organitzadors dels actes, en "el lloc d'extermini de jueus més extens d'Europa".

Segons les dades del Museu d'Auschwitz, 1,1 milions de persones van ser assassinades en aquest camp de concentració i extermini: gairebé un milió de jueus; 64.000 polonesos; 21.000 gitanos; 14.000 presoners de guerra soviètics i més de 10.000 presoners d'altres nacionalitats.

El 17 de gener de 1945, va començar l'evacuació final de 56.000 presoners d'aquest camp d'extermini i es calcula que entre 9.000 i 15.000 persones van morir durant les 'Marxes de la mort'. El 27 de gener de 1945, fa ara 70 anys, el camp va ser alliberat per l'Exèrcit rus. Cywinski considera "molt important" que els presidents, primers ministres i alts representants d'institucions internacionals participin en els actes d'aquest dimarts.

AUTORITATS INTERNACIONALS

A més de Posada, hi assistiran el secretari d'Estat britànic per a Comunitats i Govern Local, Eric Pickles; el secretari del Tresor dels EUA, Jack Lew; el cap de l'Administració Presidencial de Rússia Sergei Ivanov; el president francès, François Hollande; el president alemany Joachim Gauck; el president en funcions d'Itàlia, Pietro Grasso; i el president de Polònia, Bronislaw Komorowski.

Així mateix, hi assistiran els presidents d'Àustria, Heinz Fischer; Ucraïna, Petró Poroixenko; Eslovàquia, Andrej Kiska; Eslovènia, Borut Pahor; Croàcia, Ivo Josipovic; Suïssa, Simonetta Sommaruga; Bulgària, Rosen Plevneliev; i Malta, Marie Louise Coleiro. També hi serà present el cardenal arquebisbe de Cracòvia, Stanislaw Dziwisz, per l'Estat del Vaticà.

MONARQUES

Altres països estaran representats pels seus monarques com en el cas de Bèlgica, pels reis Felip i Matilde; Dinamarca, pel príncep Frederic; els Reis Guillem i Màxima d'Holanda; el príncep Haakon de Noruega; i la princesa Victòria de Suècia. A més, hi seran presents els grans ducs Enric i Maria Teresa de Luxemburg.

També assistiran als actes els primers ministres de la República Txeca, Bohuslav Sobotka; Luxemburg, Xavier Bettel; Bèlgica, Charles Michel; Holanda, Mark Rutte; i Noruega, Erna Solberg. I els ministres d'Afers Estrangers d'Armènia, Ashot Hovakimyan; Irlanda, Charles Flanagan; Liechtenstein, Aurelia Frick; Lithuania, Linas Linkevicius; Mònaco, José Badia; i Turquia, Mevlut Çavusoglu. De Portugal hi assistirà el secretari d'Estat per a Afers Estrangers, Bruno Maçãés.

Notícies relacionades

També hi seran presents els ambaixadors de l'Argentina, Xipre i Estònia; el ministre de Cultura de Nova Zelanda, Finlyson Chris; el ministre d'Estat per al Multiculturalisme del Canadà, Tim Uppal; el portaveu del Parlament de Finlàndia, Eero Heinäluoma; l'assistent del tresorer d'Austràlia Josh Frydenberg; el secretari d'Estat per a la Inclusió Social hongarès Zoltán Balog; la portaveu del Parlament de Latvia, Inara Murniece; i el ministre de Treball i Ocupació de Sèrbia, Aleksandar Vulin.

DUES TONES DE CABELLS

El Museu d'Auschwitz va ser creat el 1947 gràcies als esforços dels presoners supervivents i engloba 191 hectàrees que comprenen dues parts del camp: Auschwitz I i Auschwitz II-Birkenau. Al museu es conserven ossos humans, ruïnes de les cambres de gas i dues tones de cabells que els van tallar a les dones. El 2014, més d'1,5 milions de persones de tot el món van visitar el Memorial i, cada any, el 70% dels visitants són joves. El 27 de gener és la data instaurada per celebrar al món el Dia Oficial de la Memòria de l'Holocaust. A Espanya, se celebrarà un Acte al Senat, per quart any consecutiu, al qual per primera vegada hi assistirà el rei Felip VI.

Temes:

Auschwitz