L'antisemitisme marca els 70 anys de l'horror d'Auschwitz

Líders mundials i prop de 300 supervivents d'Ausch-witz van assistir ahir a la commemoració del 70è aniversari de l'alliberament de l'antic camp de concentració, símbol de la barbàrie nazi, on en la segona guerra mundial van ser exterminades 1,5 milions de persones, la majoria jueus europeus. La cerimònia, en la qual tres supervivents van recordar l'horror de la seva experiència i van implorar no oblidar mai la tragèdia de l'Holocaust, es va convertir en un clam mundial contra la intolerància i l'antisemitisme, en uns moments en què, precisament, Europa torna a patir preocupants episodis de violència, sacsejada per la guerra a Ucraïna i per un creixent antisemitisme estès pel continent.

La commemoració, celebrada en una carpa davant de l'entrada d'aquest antic camp de la mort del sud de Polònia transformat actualment en museu, va ser seguida per delegacions de 50 països, en una jornada solemne presidida pel fred i la neu. Entre els que van acompanyar els supervivents hi havia els presidents de França, François Hollande; Alemanya, Joachim Gauk; Ucraïna, Petró Poroixenko; i Àustria, Heinz Fischer, juntament amb l'amfitrió, el cap de l'Estat polonès, Bronislaw

Komorowski, encarregat d'inaugurar l'acte. També hi van assistir el rei de Bèlgica, Felip, i la seva esposa Matilde, i els monarques d'Holanda, Guillem Alexandre i Màxima, entre altres mandataris.

En el seu discurs, Komorowski va recordar que Polònia s'havia convertit en la «dipositària de la memòria d'Auschwitz-Birkenau i de l'Holocaust», símbols del «genocidi totalitari», i va demanar al món que s'esforci per evitar que una tragèdia com aquella es pugui repetir.

XENOFÒBIA / Komorowski va afegir també la necessitat, en aquests moments, de «defensar la llibertat, la justícia, la tolerància i el respecte»

davant «la xenofòbia i l'antisemitisme». I va recordar les paraules del papa Joan Pau II quan va ser a Auschwitz just fa 10 anys i va dir que constituïa «un compte dolorós amb la consciència de la humanitat».

No obstant, tres testimonis personals van ser els més estremidors de la cerimònia, que segurament serà l'última a comptar amb l'assistència de tants supervivents, tenint en compte la seva elevada edat. L'expresonera polonesa Halina Birenbaum, nascuda el 1929, que va sobreviure sent petita al gueto de Varsòvia i a altres camps de concentració, i que avui resideix a Israel, es va dirigir al públic, però sobretot als líders presents, per lamentar que, si Auschwitz va poder existir durant cinc anys, «llavors tota la perversitat és possible al nostre món». «Contra això hem, han de lluitar vostès», va exigir, abans d'agrair al memorial d'Auschwitz la conservació dels objectes i documents que demostren la barbàrie que ella i altres centenars de persones van patir durant el seu captiveri.

«Actuar, no només recordar», va afirmar per la seva part el supervivent nord-americà Roman Kent. «Recordar sí, però no tan sols, també educar les futures generacions perquè entenguin el que va passar quan es va permetre que l'odi s'apoderés de tot. S'ha d'ensenyar tolerància i entesa, tant a casa com a l'escola», va exhortar.

Kent, nascut el 1929 a Lódz, que va ser presoner també a Gross-Rosen i altres camps, es va preguntar com es pot oblidar «la pudor de carn cremada» d'Auschwitz, i entre llàgrimes i aplaudiments dels assistents, va descriure la vida al terrorífic centre d'extermini amb paraules que quedaran per al record: «Un minut a Auschwitz era com un dia sencer, i un dia com una setmana, i una setmana com un mes. Una eternitat d'horror», va dir.

Un altre testimoni, l'únic d'un supervivent no jueu, va ser el del polonès Kazimierz Albin, nascut a Cracòvia el 1922 i deportat a Auschwitz el 1940 per cooperar amb la resistència. Albin va voler recordar el paper dels partisans polonesos, que van lluitar valentament contra els nazis als voltants del camp i que van ajudar els pocs presos que, com ell, van aconseguir escapar amb èxit de les seves instal·lacions, el mes de febrer del 1943.

El president francès va escoltar atent les seves paraules, potser amb més atenció que altres. Va viatjar a Polònia quan no fa ni tres setmanes dels atemptats de París, en què tres islamistes van matar 17 persones en els atacs contra el setmanari satíric Charlie Hebdo i un híper de menjar kosher. Quatre jueus francesos es van comptar entre les víctimes, les últimes d'una sèrie d'atacs armats contra jueus a Europa. És per això que, al matí, Hollande va aprofitar la jornada per retre també tribut, en el memorial de la Shoa de París, als 75.000 jueus de França deportats durant el règim col·laboracionista de Vichy. «La República francesa no oblidarà mai», va dir. Hollande es va esforçar per tranquil·litzar els membres de la comunitat jueva. «La plaga de l'antisemitisme porta alguns jueus a qüestionar-se la seva presència a França, però per a vosaltres, francesos de confessió jueva, el vostre lloc és aquí. França és la vostra pàtria», va assegurar.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ja no és el ‘llanito’ solitari

A Auschwitz, a més de polítics, també s'hi van citar representants del món de la cultura, l'art o el cine, com per exemple el realitzador jueu nord-americà Steven Spielberg, director de La llista de Schindler, que va assistir així a l'emissió del documental de 15 minuts sobre Auschwitz que recentment ha coproduït i que compta amb la veu de l'actriu Meryl Streep com a narradora.

L'absència més sonada va ser ahir la del president rus, Vladímir Putin, que va acusar les autoritats poloneses de no haver-lo convidat, malgrat que van ser les tropes soviètiques les que van alliberar el camp d'extermini. Des de Moscou, Putin va recordar que «l'acabament d'aquella monstruositat i la implacable barbàrie nazi el va posar precisament l'Exèrcit Roig, que va salvar de l'extermini no únicament els jueus, sinó també altres pobles d'Europa i del món», va declarar.