FINAL D'uNA PROTESTA de DOS MESOS I MIG

Hong Kong acaba amb l'últim focus de la protesta estudiantil

La revolta dels paraigües acaba sense obtenir cap de les seves pretensions

La policia va fer detencions durant el desallotjament del campament

2
Es llegeix en minuts
ADRIÁN FONCILLAS / PEQUÍN

Un grapat de joves d'un moviment a les beceroles va ser reprimit amb pals, gasos lacrimògens i esprais mostassa quan amenaçaven d'entrar a l'oficina governamental a principis de setembre. L'actuació policial va empènyer desenes de milers d'estudiants cap al districte d'Admiralty, nucli del poder polític hongkonguès. Un taxi que va travessar Harcourt Road ahir a la nit a les 9.40 va ser el primer vehicle que s'ha vist des d'aleshores en aquella avinguda de vuit carrils que enllaça els principals centres financers i comercials de Hong Kong. La revolta dels paraigües ha mort per inanició sense aconseguir cap de les seves pretensions però havent despertat la consciència política d'una societat que només es preocupava pels seus comptes bancaris.

El desallotjament del principal focus de protestes va finalitzar sense violència. Els funcionaris municipals s'havien presentat al matí esgrimint l'ordre judicial que ordenava la neteja i escortats per la policia. Van ser necessaris 20 grans camions amb grues per desmuntar el que havia estat una petita i civilitzada comunitat amb tendes de campanya, mostres de l'art urbà més épatant i espais per al debat o l'estudi.

Milers d'estudiants s'havien reagrupat durant la vigília però tot just uns centenars continuaven allà quan van arribar els funcionaris. Alguns es van mantenir estirats a terra mentre cridaven que eren pacífics, que no s'hi resistirien i que volien una verdadera democràcia. Van ser necessaris quatre policies per arrossegar els més resistents per les seves extremitats. Entre els arrestats hi figuren cares conegudes: Martin Lee, fundador del Partit Democràtic a l'oposició, Nathan Law, líder estudiantil, i Jimmy Lai, magnat de premsa i tossut crític de Pequín.

UNA UTOPIA / Dos mesos i mig és molt de temps per a una protesta que va néixer conscient de la seva utopia. Ni els líders ni els estudiants més espavilats van creure mai que Pequín els concediria el sufragi universal el 2017 amb la lliure designació de candidats en lloc del previst filtre que consideren una farsa democràtica.

Les autoritats de Hong Kong han ignorat les seves invitacions a parlar amb l'excepció d'un debat televisiu al qual només van assistir per tirar pilotes fora. Desesperats pel passotisme i inutilitat dels seus governants, els estudiants van intentar portar les seves pretensions a la capital només per comprovar que els seus visats eren rebutjats. En l'última setmana fins i tot tres d'ells havien començat una vaga de fam. De Pequín ni tan sols han aconseguit el cap de CY Leung, l'odiat cap executiu de l'excolònia.

Notícies relacionades

El desallotjament arriba quan el temps havia jivaritzat el moviment a uns centenars de persones i havia allunyat l'atenció global, la simpatia social dels inicis havia mutat en més d'un 80% de hongkonguesos anhelants que el moviment deixés de molestar i alguns grupuscles escindits ja amenaçaven amb accions violentes.

Ara sorgeix el dubte de com canalitzar l'energia per vies de la desobediència civil. Benny Tai, un dels líders del moviment, va esmentar ahir la negativa als impostos, endarrerir els pagaments d'arrendaments o piratejar la tasca del Consell Legislatiu. Leung Kwok-hung, històric activista, suggeria fa unes quantes setmanes la retirada de fons dels bancs xinesos. Les propostes s'arremolinen entre la falta d'un lideratge clar i la certesa que Hong Kong depèn més de la Xina continental que no pas al contrari. Dues pancartes es podien encara llegir ahir a la nit durant el desallotjament policial: Tornarem Això és només el principi. Falta saber quan i com.