«Els avortaments forçats a la Xina encara són habituals»

L’advocat xinès Chen Guangcheng, a la seu de la Fundació Casa del Tibet, ahir a Barcelona.

L’advocat xinès Chen Guangcheng, a la seu de la Fundació Casa del Tibet, ahir a Barcelona. / JOAN PUIG

3
Es llegeix en minuts
MARTÍ BENACH / BARCELONA

Advocat autodidacte i cec, Chen Guangcheng va arribar a provocar una crisi diplomàtica al fugir l'abril del 2012 del seu arrest domiciliari i refugiar-se a l'ambaixada dels EUA a Pequín. Va estar a la presó per denunciar la pràctica d'avortaments forçats a 7.000 dones xineses per violar la política del fill únic. Exiliat als EUA, ha vingut a Barcelona per participar en el Festival del Tibet i dels Drets Humans, organitzat per la Casa del Tibet.

-La seva escapada el 2012 i el seu refugi a la legació dels EUA va donar gairebé per a una pel·lícula. ¿Com ho va aconseguir?-Va ser després d'un any i mig de preparar-la mentalment. Va arribar un dia, un instant, en què vaig tenir una oportunitat única i la vaig aprofitar. Vaig saltar vuit murs i vaig esquivar vuit controls de guàrdies. Un amic em va ajudar a arribar a Pequín. Després d'uns quants dies de negociacions entre els EUA i la Xina vaig aconseguir que em deixessin sortir del país.

-¿Com recorda els quatre anys de presó i l'arrest domiciliari amb què el van castigar per les denúncies?

-Va ser molt dur. En realitat, vaig estar set anys reclòs: 10 mesos sense cap pretext, en fase negra, com en diuen; quatre anys de presó oficial i 20 mesos en vigilància domiciliària. Vaig decidir no rendir-me. No tenia més remei: o resistia o queia en una mort segura. Gràcies a Déu vaig poder sobreviure i visc per explicar-ho.

-El van torturar altres interns.-Va ser el moment més cruel, dolorós i inhumà. Hi va haver desenes de criminals, assassins convictes, que em van torturar lliurement, amb permís o provocat pel Govern xinès, perquè no el culpessin per si moria per cops o pallisses.

-Fora de l'ambaixada va denunciar el seu cas, però sense cap resultat.

-Vaig denunciar repetidament les injustícies sofertes durant aquells anys. El Govern es va comprometre amb els Estats Units a investigar-les i castigar-les. Fins i tot van firmar un conveni. I, com ja sospitava, el van incomplir.

-¿Encara es practiquen esterilitzacions i avortaments forçats a la Xina?-Sí, segueix sent molt habitual. Segueix havent-hi casos gairebé cada dia. Ahir mateix [dilluns] vaig llegir el d'una dona que va morir després de ser forçada a avortar. Va succeir el 2008, i el seu marit ho va denunciar davant la justícia. Encara no ha obtingut resposta.

-¿És cert que la política del fill únic s'està flexibilitzant?-No, és mentida, segueix totalment en vigor, i encara serveix per controlar l'augment de la natalitat. L'excepció introduïda -deixar tenir un segon fill si els pares són tots dos fills únics- requereix un certificat oficial i expedeixen els mínims. Aquesta possibilitat funciona com a tapadora, beneficia molt pocs.

-Alguns analistes sostenen que la Xina ha aconseguit avanços en matèria de drets humans.-Al contrari, la situació dels drets humans està empitjorant. Per raons polítiques estan empresonats més de 5.000 activistes, encara que és probable que siguin més. La vigilància domiciliària, abans només en grans urbs, s'està estenent a comtats i pobles. Només li dic una xifra: el pressupost del Govern xinès destinat a vigilar la gent, al que en diuen estabilitat social, ja supera el pressupost militar, que és de 700.000 milions de dòlars.

Notícies relacionades

-¿Creu que Obama i Xi, presidents dels EUA i la Xina, parlen d'aquesta qüestió, encara que sigui en privat?

-Francament, no ho sé. Abans del seu últim viatge a la Xina, totes les oenagés dels EUA van demanar a Obama que intercedís per Gao Zhi Sheng, l'advocat de la secta Falun Gong, que va sortir de la presó l'agost passat després de ser torturat. Però segueix en parador desconegut. També sabem que Guo Yushan, que va ser qui em va ajudar a escapar fins a Pequín, està sota custòdia sense cap explicació oficial des de fa més de dos mesos.