L''estil Mujica'

El president sortint mescla una biografia èpica, una austeritat franciscana i un gran sentit de l'humor El dirigent no va perdre mai la sensibilitat popular

1
Es llegeix en minuts
A. G. / BUENOS AIRES

El president sortint, José Mujica, va ser el tercer a votar a la seva taula. Ho va fer a les vuit del matí. Aquesta vegada va arribar en un automòbil oficial. El Volkswagen escarabat de color celeste, pel qual un xeic àrab va voler pagar un milió de dòlars, es va quedar a la seva granja de la perifèria de Montevideo. El Pepe acaba la seva gestió amb una popularitat del 65%. L'estil Mujica conjuga una història personal de rivets èpics, un exercici d'austeritat franciscana permanent i un sentit de l'humor que celebren propis i estranys.

Molts trobaran a faltar el llenguatge del president que va decidir anar per la vida amb «equipatge lleuger». «M'he dedicat a arreglar el món, no he tingut fills. M'he menjat una canuta (presó) de la gran flauta i he tingut molt temps per pensar, i si a la nit em posaven un matalàs per dormir estava content, i vaig aguantar. I aquí em vaig adonar que moltes coses que tenim són pavades», va explicar.

Notícies relacionades

Mujica, que va canviar la intransigència pel pragmatisme però no ha perdut mai la seva sensibilitat popular, és una màquina de produir situacions singulars. Dies enrere era entrevistat al carrer per periodistes de la televisió. La conversa, com sempre, informal. I potser aquest sentit del que és amigable és el que va fer que El César, un home que sol dormir als voltants del Teatre Solís, a pocs metres de la rambla que voreja el Riu de la Plata, s'acostés al mandatari amb una comanda: «Una moneda per menjar una mica». Mujica li va dir que si li plorava no li donaria res. Quan li va ordenar a un dels seus assistents que ajudés l'indigent, El César el va frenar: «Vull una moneda seva, Pepe». Mujica va obrir la seva bitlletera. «Però no ploris, caram», li va ordenar al mendicant, que, al rebre 100 pesos uruguaians (3,7 euros), va exclamar: «Vull que siguis president tota la vida». «No, no. ¿Que ets boig?», li va contestar Mujica.

Deixarà el poder l'1 de març del 2015 i no es quedarà a la granja. Diu que mirarà d'ajudar amb la seva experiència. «No serveixo per ser un vell jubilat tirat en un racó acariciant els records. Mentre els meus ossos responguin, miraré de fer tot el que pugui: Queden moltes injustícies».