Marejant la perdiu

Si no hi ha imprevistos, el Congrés dels Diputats aprovarà avui una proposició no de llei per la qual demanarà al Govern espanyol que reconegui Palestina com a Estat. És el mateix que va fer fa unes setmanes el Parlament britànic i el que, segons sembla, es disposa a fer també l'Assemblea Nacional francesa.

Al contrari de la decisió presa per Suècia, on el Govern va decidir a finals d'octubre reconèixer l'Estat palestí, cap d'aquestes resolucions parlamentàries té un efecte pràctic, ja que no obliguen els governs. Però això no vol dir que no tinguin un immens valor polític.

La votació a Madrid coincideix amb la filtració periodística d'un document de treball intern que circula a la Unió Europea (UE) que proposa, per primera vegada, aplicar una sèrie de mesures en resposta a accions israelianes que entorpeixin l'anomenada solució dels dos estats (llegiu-hi, principalment, els assentaments). El document no qualifica aquestes mesures de sancions a Israel, però en el contingut s'hi assemblen bastant. De moment no és més que un esborrany i no és clar quin recorregut tindrà, donada la proverbial capacitat de la UE per exhibir la seva falta d'una verdadera política exterior comuna.

Totes dues coses --les mocions parlamentàries i la discussió interna a la UE-- constitueixen un bon termòmetre de fins a quin punt la frustració i la desesperació davant la paràlisi de l'inútilment anomenat procés de pau i l'acceleració de la política de fets consumats s'han apoderat de les democràcies occidentals, inclosos els països tradicionalment aliats estrets d'Israel. És una desesperació compartida per una part de la mateixa societat israeliana, com ho demostra la petició firmada per uns quants centenars de personalitats d'Israel que demanen a Europa que reconegui Palestina.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

Ja ningú s'enganya. A aquestes altures és evident que, malgrat que el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, en el seu famós discurs a la Universitat de Bar Ilan (juny del 2009), va proclamar el seu compromís amb la solució dels dos estats, ho va fer només de boca i la creació d'un Estat palestí mai ha format part dels seus plans. Certament no amb el Govern que dirigeix, en què hi ha diversos ministres que es manifesten contraris a l'Estat palestí.

¿S'ha de reconèixer Palestina? Cap reconeixement bilateral canvia res sobre el terreny, però incrementa la pressió diplomàtica. Fa temps que els governs europeus coquetegen amb la idea. Haurien de deixar de marejar la perdiu i passar a l'acció. Igual així fins i tot contribueixen a crear una dinàmica més favorable a la pau. Abans que sigui massa tard.