conflicte legal internacional

La justícia dels EUA considera "il·legal" la proposta argentina de pagar a creditors a Buenos Aires

El jutge de Nova York Thomas Griesa descarta per ara declarar el país en desacatament per no pagar el deute extern immediatament

Cristina Fernández de Kirchner es dirigeix als argentins a la Casa Rosada a finals de juliol.

Cristina Fernández de Kirchner es dirigeix als argentins a la Casa Rosada a finals de juliol. / REUTERS / MARCOS BRINDICCI

2
Es llegeix en minuts
ABEL GILBERT / Buenos Aires

El jutge de Nova York Thomas Griesa va considerar "invàlid i il·legal" el projecte remès al Parlament per la presidenta Cristina Fernández de Kirchner que ofereix als creditors una restructuració del deute públic argentí amb supervisió al país, cosa que suposa un canvi de jurisdicció per cancel·lar les obligacions. No obstant, i contra el que en principi es preveia, Griesa no va considerar que el país es trobi en la situació de desacatament. Encara que es va declarar "consternat" pel camí pres pel Govern, per al jutge és "prematur" afirmar que Argentina no compleix amb la seva sentència, que obliga a pagar 1.300 milions de dòlars a un grup de fons especulatius, abans que al 92,3% dels creditors amb els quals ha arribat a un acord. Griesa va tornar a instar les parts a "seure a negociar".

La iniciativa del poder executiu que, si s'aprova, busca convertir Buenos Aires en lloc de Nova York com a lloc de cancel·lació de les obligacions, ha provocat el rebuig de l'oposició i el suport del premi Nobel d'Economia, Joseph Stiglitz. "Si tinc un actiu i el vull canviar voluntàriament per un altre, no veig la raó de per què no. És la base de l'economia", va dir. Per al Nobel "no és possible entendre per què un jutge arriba a tenir el dret de jutjar sobre qualsevol bo al món. L'extraterritorialitat hauria de ser inacceptable".

Bloqueig parcial

Griesa ha bloquejat parcialment el pagament a 92,3% dels bonistes fins que no cobrin primer els fons especulatius que litiguen contra aquest país. Argentina va dipositar els diners a aquests bonistes -536 milions de dòlars- el 30 de juliol al Bank of New York (BoNY),  però el magistrat va impedir el pagament en temps i forma. Algunes qualificadors de risc van declarar que el país va entrar en "default", però el Govern va negar l'impagament.

Capacitat de pagament

Notícies relacionades

"L'Argentina ha demostrat en els últims anys la voluntat i capacitat de pagament", va recordar Stiglitz. El projecte de l'Executiu contempla que "el Banco Central garantirà el pagament dels serveis de deute" i remou "el banc de Nova York com a agent de pagament de bons de creditors". El canvi de jurisdicció no serà compulsiu, sinó que cada tenidor de deute podrà triar si desitja canviar de jurisdicció als seus bons. "Oferim un canal alternatiu i optatiu de pagament", va dir el viceministre d'Economia, Emmanuel Alvarez Agis, sobre la proposta del Govern.

Camí discutit

Sergio Massa, que, en nom del peronisme dissident aspira a governar el país el desembre del 2015, va assegurar, en canvi, que Fernández de Kirchner està portant Argentina "per un camí equivocat i perillós". La disputa entre Argentina i els fons especulatius tindrà un nou capítol el 18 de setembre quan se celebri la sessió al Tribunal d'Apel·lacions de Nova York. Aquell dia es discutiran els possibles pagaments a tenidores de bons a través del Citibank. La Cort de districte és una instància superior a la de Griesa.

Temes:

Buenos Aires