La guerra que ens va canviar la vida

La Gran Guerra va ser la primera contesa retratada en color pel Service Photographique des Armées francès, gràcies al revelatge autocrom inventat el 1903 pels germans Lumière. Però, sobretot, el conflicte va introduir nombrosos canvis en les nostres vides.

Una millora essencial va ser el banc de sang. En la primera dècada del segle XX es va veure la possibilitat d'emmagatzemar-ne amb anticoagulants i climatització i el 1917 el metge nord-americà Oswald Robertson va efectuar la primera transfusió amb aquest mètode. Igualment, el 1918 el pediatre Kurt Huldschinsky va descobrir a Berlín l'efecte beneficiós dels llums solars per tractar el raquitisme infantil que es va expandir a Alemanya pel bloqueig.

DESFIGURATS / També va ser important el fet d'encanyar les extremitats, creació del cirurgià ortopèdic britànic Hugh Owen Thomas. El seu deixeble Robert Jones ho va usar en el conflicte i la mortalitat per fractures de fèmur va caure del 80% al 20%. Així mateix, va millorar la diagnosi per raigs X: durant la conflagració Marie Curie i la seva filla Irène (totes dues mereixedores del Nobel) van organitzar equips portàtils de raigs X en vehicles coneguts com a «petits Curie». Va ser notable, igualment, el progrés de la cirurgia estètica atesos els milers de cares desfigurades per la guerra (anomenats a França gueules cassées o cares trencades). En reconstruccions facials va destacar el cirurgià Harold Gillies.

L'esfera sanitària va aportar una altra gran novetat: la compresa. El seu origen va radicar en el cotó de gran capacitat absorbent per a les ferides, el cellucotton, que les infermeres van usar per a la seva menstruació. Així, el 1920 l'empresa productora del material, Kimberly-Clark, va produir la primera compresa, Kotex, i del cellucotton van sorgir igualment els Kleenex el 1924.

En general, la guerra va modificar molts àmbits. Stephen Evans, en la seva selecció de 10 innovacions rellevants publicada a la BBC, inclou -amb algunes de les ja citades- la difusió del rellotge de polsera (imprescindible per sincronitzar l'acció de tropes o bombardejos), la cremallera (usada en uniformes nord-americans), les bossetes de te (per al consum dels soldats), l'acer inoxidable (que els britànics van utilitzar en les seves armes) i la comunicació dels pilots aeris mitjançant un casc amb auriculars i micròfon.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

L’economia europea s’alenteix

SALSITXES / Assenyala que l'escassetat de combustible va induir Alemanya a introduir el canvi horari per aprofitar la llum solar (el 30 d'abril de 1916 el rellotge es va avançar una hora) i la falta d'aliments hi va generar la salsitxa de soja. La va crear Konrad Adenauer, alcalde de Colònia (canceller el 1949), i no va ser una troballa casual: la fam va fer proliferar succedanis o Ersatz i n'hi va haver més de 800 de salsitxes (un de fet amb un 5% de greix i la resta aigua).

Així mateix, la contesa va veure néixer el primer formulari estàndard, quan el servei postal britànic va crear una targeta perquè els soldats ratllessin el que no convenia: «Em trobo bastant bé. /He estat hospitalitzat malalt /ferit /M'envien a la caserna...». Segons l'historiador Paul Fussell, va ser el precursor dels formularis moderns similars. D'una manera o altra el llegat de la Gran Guerra habita entre nosaltres.