Hollande assegura que el pitjor risc per a Europa és "el retorn als egoismes nacionals"

El president francès, François Hollande, ha assistit aquest dilluns, amb representants de 80 països, als actes de commemoració del centenari de l'inici de la primera guerra mundial i la invasió de Bèlgica per les tropes alemanyes a la localitat belga de Lieja.

Lieja va ser l'escenari de les primeres batalles de la primera guerra mundial que va enfrontar entre 1914 i 1918 els països de la Triple Entesa --França, Regne Unit i Rússia-- i les potències centrals d'Alemanya i l'imperi austrohongarès, i que va deixar deu milions de morts.

I és en aquesta ciutat belga on el dirigent francès ha destacat el model de cooperació i progrés que va suposar la construcció de la Unió Europea, però ha advertit que "Europa no és percebuda ja així" i del" risc de la tornada dels egoismes nacionals, els separatismes i la xenofòbia", alhora que ha defensat que Europa no pot mantenir la seva "neutralitat" en els conflictes actuals a Ucraïna, l'Iraq o la Franja de Gaza.

Obligació "d'actuar"

"Hi ha una obligació d'actuar i Europa ha d'assumir la responsabilitat amb les Nacions Unides. És el missatge que s'ha de retenir", ha recalcat. El líder francès ha destacat "la solidaritat de França amb Bèlgica" en la mort de milers de militars francesos en "el primer camp de batalla" que va ser Bèlgica, i la localitat de Ieper, ha recordat, també va ser atacada amb armes químiques.

Hollande ha rendit tribut a l'heroisme dels soldats, així com a la població civil pel "preu" que va pagar, recalcant el "reconeixement etern" de França amb un país que, a més, va ser el primer a reconèixer "oficialment" la França lliure del general De Gaulle, i també va enviar tropes a Normandia per contribuir al seu alliberament.

"Centenars de milers de soldats han mort aquí, a Bèlgica... Belgues, francesos, britànics, alemanys, però també africans, canadencs, neozelandesos, australians i, per això, el Memorial que és aquí a Cointe ha nascut de la Federació Internacional d'antics combatents, per commemorar i recordar des del més alt possible el martiri", ha subratllat.

"Camí recorregut"

El rei Felip de Bèlgica ha recordat, a "la petita Bèlgica valenta", el sacrifici dels caiguts per resistir la invasió de les tropes alemanyes a Bèlgica i el patiment del poble. "Avui [per aquest dilluns] commemorem aquest patiment, però recordem també el camí recorregut des d'aleshores. Aquesta commemoració és indispensable per construir un futur millor", ha defensat el monarca en el seu discurs durant l'acte principal dels actes de commemoració.

Per la seva part, el president alemany, Joachim Gauck, no ha demanat perdó en el seu discurs però sí que ha reconegut "que res no pot justificar la invasió" i ha agraït la mà oferta a la reconciliació de Bèlgica malgrat els "horrors" i "crims" comesos en la guerra, admetent "vergonya" per aquests fets. "No és evident que, com a president alemany, em pugui dirigir a vosaltres", ha subratllat durant el seu discurs, en què també ha recordat els soldats caiguts.

També ha destacat que "la força del dret regna avui a Europa" i ha apel·lat a la necessitat d'"assumir junts la nostra responsabilitat" en la resta de món. "No podem quedar indiferents" davant de violacions dels Drets Humans en altres parts, ha recalcat, insistint en la necessitat de mostrar que han "après" la lliçó de les dues guerres mundials.

El príncep Guillem d'Anglaterra també ha elogiat "la resistència i el patiment" dels belgues i ha recordat que "el seu gran sacrifici i contribució a la victòria final va ser d'una importància capital", perquè va permetre a la resta d'aliats reagrupar-se. Així mateix, ha subratllat la importància de la presència dels dos presidents francès i alemany en els actes com a "mostra de la força de la reconciliació", però ha advertit que la crisi a Ucraïna "segueix amenaçant el nostre continent".

Ofrena floral

La cerimònia d'homenatge als caiguts ha continuat després dels discursos amb una ofrena floral que ha realitzat Felip de Bèlgica en nom de totes les delegacions i un minut de silenci que han guardat en el seu honor amb posterioritat.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La façana de l’antiga Borsa de Copenhaguen cau després de l’incendi

L'acte, al qual també han anat els presidents d'Àustria, Romania, Malta i Bulgària entre altres i el president de la Comissió Europea sortint, José Manuel Durao Barroso, ha finalitzat amb salves de canó, la deixada anar de 7.000 globus multicolors, música militar belga i alemanya i la interpretació de l'himne europeu i el nacional belga.

Reconeixement a Espanya

El rei Felip VI ha estat rebut poc abans de les 10 del matí --abans de l'acte principal dels actes de commemoració a l'abadia de Saint-Laurent -- pels reis de Bèlgica. Els belgues reconeixen no només l'ajuda prestada per Espanya per alleujar la fam de la població durant la invasió de les forces alemanya, sinó també la tasca de mediació que va portar a terme el diplomàtic espanyol Rodrigo de Saavedra i Vinent, segon marquès de Villalobar, ja que Espanya, com a país neutral, va ser dels pocs a mantenir presència diplomàtica a Bèlgica durant la guerra.