Rafeef Ziadah: "El boicot vol sacsejar la societat israeliana"

Tercera generació de refugiats palestins, Rafeef Ziadah, de 34 anys, va néixer a Beirut. La família -els avis eren de Haifa i d'un poble a prop de Jaffa- es va traslladar a Tunis el 1982 després de la invasió israeliana del Líban. Rafeef es va doctorar en Ciència Política a la Universitat de York, a Toronto (Canadà). Té nacionalitat canadenca i des del 2011 viu a Londres. Treballa a l'oenagé britànica War on Want i és una de les responsables de la campanya BDS (Boicot, Desinversions, Sancions) que propugna el boicot contra Israel. És coneguda com a poeta. La seva «poesia parlada» -fa representacions i vídeos- és part del seu activisme. «Com a palestins és molt difícil separar l'art de la política, perquè tot en la nostra vida és política», diu. Aquesta setmana ha estat a Barcelona.

-La campanya de boicot ha tingut alguns èxits notables. ¿Què pretenen aconseguir?

-L'objectiu de la campanya és pressionar l'Estat d'Israel perquè canviï la seva política envers el poble palestí i posi fi al seu sistema de colonialisme, ocupació i apartheid. El moviment BDS té tres demandes: el final de l'ocupació i el desmantellament del 'mur del apartheid', la igualtat per als palestins que són ciutadans d'Israel, i el retorn dels refugiats palestins.

-¿I quin efecte creu que té en el Govern o en la societat israeliana?

-L'objectiu és sacsejar la societat israeliana, fer que s'adoni que la forma en què viuen, oprimint una altra nació, és inacceptable. Internament, el canvi no ve de la societat israeliana, així que l'objectiu de la campanya és pressionar Israel en l'àmbit internacional. Mostrar-los que la gent de consciència a Europa, Amèrica o Àfrica no continuarà tractant Israel com un Estat normal mentre es comporti com si estigués per sobre de la llei.

-Hi ha moltes persones, inclosos alguns israelians oposats a l'ocupació, que boicotegen els assentaments però que consideren que el boicot a tot Israel és contraproduent. ¿Vostès no distingeixen?

-La política d'assentaments és part de la política del Govern israelià. No hi ha separació, perquè Israel controla tot el territori des del Mediterrani fins al Jordà. Per descomptat que el boicot als productes dels assentaments i les noves directrius de la Unió Europea són un pas en la bona direcció, però la finalitat és acabar amb l'ocupació.

-Hi ha qui considera que el boicot acadèmic castiga els sectors més liberals de la societat israeliana.

-No és un boicot contra acadèmics israelians individualment sinó contra les institucions. De les universitats israelianes en surten els arquitectes que dissenyen els assentaments i el mur, o els equips militars que s'usen als territoris ocupats.

-N'hi ha que pensen que per a alguns activistes del BDS el problema no és només l'ocupació sinó l'existència d'Israel. ¿Vostè accepta l'anomenada solució dels dos estats?

-Jo defenso les tres demandes de la campanya BDS, tant si és un Estat, o dos, o un bilió d'estats.

-No m'ha contestat. Si hi hagués un acord per a un Estat palestí al costat d'Israel, ¿l'acceptaria?

-¿Podria tornar jo a aquest Estat que es diu Israel? Aquesta és la qüestió. No sóc jo qui defineix Israel en termes d'exclusivitat ètnica. Jo només acceptaria un acord si inclou el dret al retorn.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

-Creu que amb la seva política el Govern de Netanyahu afavoreix involuntàriament la campanya BDS?

-El Govern israelià és el seu propi pitjor enemic perquè es comporta com un Estat pària. I com més ho faci, més gent se sumarà a la campanya de boicot.