Crisi a Ucraïna

La plaça del Maidan s'omple de sang

Kíev viu el seu dia més nefast amb desenes de morts en els violents enfrontaments

Alguns activistes són atrapats per les flamesa les barricades.

Alguns activistes són atrapats per les flamesa les barricades. / AFP / BULENT KILIC

4
Es llegeix en minuts
LEV GANIN
MOSCOU

Un bany de sang i el descontrol total. La capital d'Ucraïna, Kíev, es va convertir ahir en l'escenari de combats al carrer entre els partidaris radicals de l'oposició al president ucraïnès, Víktor Ianukóvitx, i els policies antiavalots. Durant els últims tres dies han mort en els enfrontaments almenys 75 persones i 400 persones més van haver de ser hospitalitzades.

De poc va servir la treva anunciada la matinada passada per Ianukóvitx després de la reunió que va mantenir amb els tres líders de l'oposició parlamentària -Arseni Iatseniuk, de Batkivstxina; Vitali Klitxko, d'UDAR; i Oleg Tiagnibok, del partit nacionalista Svoboda. Els radicals del moviment Sector de Dreta que es van apoderar del control dels carrers a Kíev i a altres ciutats ucraïneses de seguida van anunciar que no respectarien cap alto el foc.

La fallida treva entre Ianukóvitx i els líders de les tres formacions de l'oposició va posar de manifest fins a quin punt els polítics han perdut el control de la situació. Són ben pocs  els que se'n recorden ara que les protestes van començar fa tres mesos de manera pacífica contra la negativa del president Ianukóvitx de firmar l'acord d'associació amb la Unió Europea (UE).

El blanc principal dels disturbis massius a Kíev ara és el president. «Ianukóvitx ha de marxar», exigeix l'ala més radical de les protestes, que ja no es conforma ni amb les promeses del poder de convocar eleccions anticipades presidencials i legislatives el 2014. Però, pel que sembla, els mateixos líders dels tres partits de l'oposició no estan preparats per assumir la responsabilitat de la resolució de la crisi política en un país dividit en dues parts iguals entre els partidaris de seguir la via europea i els que volen reforçar els vincles amb Rússia.

FRANCTIRADORS / Un cop fracassada la treva, va arribar l'hora dels franctiradors, que es van instal·lar en molts edificis abandonats al centre de Kíev. Un d'aquests franctiradors, que va obrir foc des del Conservatori, edifici que dóna a la plaça de la Independència (el Maidan, focus de les protestes) va ferir ahir 23 policies, segons va informar el Ministeri de l'Interior ucraïnès.

Per la seva part, l'oposició va informar de desenes de morts per bala entre els seus activistes. La policia va negar repetidament que els agents usessin armes de foc, però, davant  la propagació de les protestes violentes a altres regions, finalment va reconèixer que les forces de l'ordre sí que tenen instruccions de disparar contra els participants en els disturbis «per defensar la seva vida i la dels ciutadans, així com per impedir el saqueig dels arsenals».

Segons un comunicat del Departament de l'Interior, els manifestants opositors ucraïnesos van retenir ahir 67 agents, dels quals «es desconeix el seu estat de salut i què els ha passat». I va advertir que, «per a l'alliberament dels seus col·legues, les forces de seguretat tenen dret a fer servir tots els mitjans que els permet la llei, incloses les armes».

PÀNIC / Els franctiradors no identificats van estendre el pànic entre els ciutadans que pràcticament van fugir del centre de la ciutat entregant així al saqueig moltes oficines, comerços i apartaments. Les seves bales van arribar fins a algunes habitacions de l'hotel Ucraïna, que està a uns 300 metres del Maidan i on s'allotgen molts dels periodistes estrangers desplaçats a Kíev. Dos càmeres del canal de televisió rus RT van informar que diversos trets els van sorprendre quan estaven filmant des de les finestres de les seves habitacions.

Sota el foc incessant, unes 120 ambulàncies, concentrades als voltants del Maidan per les autoritats sanitàries de Kíev, intentaven obrir-se pas entre les barricades, els munts d'escombraries i els cadàvers abandonats a cel obert.

Els disturbis massius que van començar a Kíev dimarts passat van causar ahir enormes cues als comerços. La gent comprava productes alimentaris bàsics en quantitats inhabituals. També hi va haver cues als bancs i als caixers automàtics. Desenes de sucursals van enviar els seus treballadors a casa per un temps indefinit. El metro de Kíev va estar ahir paralitzat per tercer dia consecutiu a causa de l'amenaça d'atacs terroristes, segons la versió oficial. Alguns trams es van posar en funcionament a la tarda, però totes les estacions cèntriques es mantenien tancades i barrades, per ordre del Servei de Seguretat d'Ucraïna (SBU, serveis especials).

Notícies relacionades

Sembla que el Kremlin ha decidit intervenir en les negociacions entre Ianukóvitx i l'oposició. El president rus, Vladímir Putin, va enviar ahir a Kíev el Defensor del Poble, Vladímir Lukín, per mediar entre les autoritats i l'oposició amb l'objectiu de posar fi al vessament de sang.

Segons el portaveu presidencial rus, Dmitri Peskov, Ianukóvitx l'hi va demanar a Putin durant una conversa telefònica, «Putin va decidir enviar-hi el Defensor de Drets Humans, Vladímir Lukín», que va ser nomenat per la Duma o cambra de diputats russa, va precisar Peskov. «Té una llarga experiència en el servei diplomàtic i és una reconeguda autoritat entre els activistes de drets humans», va destacar.