El conflicte del Pròxim Orient

Kerry presenta un nou 'full de ruta' a israelians i palestins

Israel proposa quedar-se amb grans colònies i cedir terres a Galilea

El responsable dels EUA es troba amb Abbàs i Netanyahu en un clima pessimista

John Kerry es reuneix amb el primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu. / periodico

3
Es llegeix en minuts
EUGENI GARCÍA GASCÓN
JERUSALEM

El secretari d'Estat dels EUA, John Kerry, va iniciar ahir una nova gira pel Pròxim Orient, l'onzena des de la primavera passada, amb l'objectiu de finalitzar el que s'ha anomenat un «acord marc» entre israelians i palestins que abordi les diferents qüestions en litigi, inclosa la seguretat, les fronteres i l'estatut de Jerusalem. Kerry s'estarà a la zona almenys fins diumenge vinent, anant i venint entre Jerusalem i Ramal·la, que estan separades per menys de 20 quilòmetres, i mirant de conciliar les posicions contradictòries que defensen el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, i el president palestí, Mahmud Abbàs.

El clima que domina aquestes trobades, tant a Jerusalem com a Ramal·la, és de profund pessimisme i per tot arreu s'estima que aquest periple no li permetrà a Kerry tancar un acord marc acceptable per als uns i els altres.  De fet, el secretari d'Estat sembla compartir aquesta opinió i ja ha planificat una altra gira per a la setmana que ve.

L'EXPANSIÓ COLONIAL / D'entre els nombrosos problemes, el principal segueix sent l'expansió colonial jueva als territoris ocupats, amb milers de vivendes en construcció que el Govern de Netanyahu ha aprovat durant els últims mesos. Una nova expansió, que s'havia d'haver anunciat ahir mateix, va ser ajornada a última hora per ordre de Netanyahu, però tan sols «fins a la setmana que ve». En mitjans diplomàtics es considera que el progrés únicament arribarà després d'una forta pressió de la comunitat internacional sobre Israel, i aquest és un fet que no està tenint lloc. És cert que al febrer hi aniran dos destacats mandataris europeus, Angela Merkel i David Cameron, però els hostes es limiten a formular declaracions més o menys altisonants i sense la més mínima transcendència.

El cas de la Vall del Jordà il·lustra la mena de diferències que separen les dues parts. Els israelians repeteixen des de fa una setmana que la Vall del Jordà continuarà sota el control del seu Exèrcit passi el que passi. Un comitè ministerial va anar més lluny i va aprovar la setmana passada portar a la Knesset una llei per annexionar aquesta regió, com ja es va fer en el passat de manera unilateral amb Jerusalem Oriental i el Golan sirià.

LES «FRONTERES D'AUSCHWITZ» / El viceministre d'Exteriors, Zeev Elkin, va reiterar ahir la coneguda posició del seu país contrària a respectar la línia verda del 1967 i va dir que aquesta línia és inacceptable perquè equival a les «fronteres d'Auschwitz».

La Vall del Jordà representa la tercera part de la superfície de Cisjordània. El president Abbàs ha insistit que no permetrà la presència de cap soldat israelià en aquesta zona que els dirigents hebreus consideren «vital» per a la seva defensa. Abbàs proposa el desplegament d'una força internacional, amb soldats nord-americans inclosos, per garantir la seguretat d'Israel.

Notícies relacionades

Les diferències entre les dues parts són visibles en tots els apartats. Pel que fa a l'intercanvi de terres de què s'està parlant, Israel ha introduït un concepte del qual ja es va parlar de manera superficial fa molts anys: l'intercanvi de població jueva per població palestina o àrab israeliana. En mitjans diplomàtics es comenta que Israel proposa ara quedar-se amb els grans blocs d'assentaments de Cisjordània a canvi de transferir a l'Estat palestí una part de la Galilea on resideixen 300.000 àrabs israelians. El problema és que la població autòctona rebutja frontalment aquesta iniciativa.

En qualsevol cas, Kerry té per endavant unes jornades molt intenses que, segons assenyalen alguns analistes, conduiran únicament a una extensió del període de les negociacions, que s'havia d'acabar a l'abril, fins al desembre vinent, cosa que permetrà a Israel seguir expandint la colònies al seu desig durant uns mesos més mentre els palestins ajornen recórrer als òrgans internacionals de justícia.