l'aparador

Maleït coltan

Un mineral hiperconductor bàsic per al desenvolupament de les noves tecnologies té la culpa de la penosa vida dels miners que l'extreuen al Congo, un país sacsejat per una guerra amb mil fronts. Aquestes imatges mostren la cruesa de la feina dels que no tenen cap més mitjà de subsistència. FOTOS JUDITH PRAT TEXT XAVIER MORET

Maleït coltan_MEDIA_1

Maleït coltan_MEDIA_1 / JUDITH PRAT

2
Es llegeix en minuts
XAVIER MORET

La República Democràtica del Congo té un 80% de les reserves mundials de coltan, un mineral que per la seva superconductivitat, la seva resistència a la corrosió i a les altes temperatures és fonamental per a la fabricació de telèfons mòbils, pantalles d'ordinador, videojocs, etcètera. ¿I què és el coltan? Doncs una abreviatura de les paraules columbita (òxid de niobi amb ferro i manganès) i tantalita (òxid de tàntal amb ferro i manganès). ¿I on s'aconsegueix? En mines en què, en condicions d'esclavitud i per amb prou feines set dòlars al dia, treballen milers de persones. Una ignomínia encara més gran si es té en compte que la tona de coltan es cotitza al mercat internacional a un preu de 400.000 dòlars.

El problema bàsic del coltan és que el Congo està sumit des de fa anys en una guerra que no sembla tenir fi en què ja han mort més de tres milions de persones. Les diferents faccions guerrilleres, confoses en un mar de sigles, es financen sovint amb diners sorgits de la mineria del país, un dels més rics del món en recursos naturals. L'or, els diamants… i el coltan abunden al Congo, un país on la vida es cotitza sota mínims. La paraula pau no existeix allà, i els interessos pel coltan no són aliens a aquest panorama en què els drets humans són trepitjats dia rere dia.

El Centre d'Estudi Internacional del Tàntal-Niobi, radicat a Bèlgica (un país que va jugar un paper determinant en el caos que ara viu el Congo), recomana als compradors internacionals que rebutgin el coltan congolès per motius ètics, però la demanda no cessa i la ignomínia segueix.

Notícies relacionades

Són incomptables les vegades que s'ha denunciat l'explotació a què se sotmet els miners del coltan, entre els quals hi sol haver molts nens, però les imatges obtingudes per la fotògrafa Judith Prat, que va fer aquestes fotos el mes de setembre passat a la mina de Nyange, a Rubaya, a uns 50 quilòmetres de Goma, tenen la força d'un cop de puny que sacsejarà les ments benpensants.

Les condicions de treball en aquesta regió dominada per la violència són molt dures i perilloses, amb jornades que poden superar les 15 hores, i les galeries subterrànies són summament inestables, sobretot en època de pluges. Per tot plegat molts dels miners són desplaçats sense cap més manera de viure. L'horror que va narrar Joseph Conrad a El cor de les tenebres sobreviu avui a les mines del maleït coltan.