El fiscal general d'Irlanda del Nord planteja arxivar els assassinats del conflicte armat

Els acords de pau són el primer pas per acabar amb la sang i les armes. Després ve el més difícil. La complicada tasca de revisar el passat, fer justícia i tancar a poc a poc les ferides. El fiscal general d'Irlanda del Nord ha posat aquest dimecres el dit a la nafra. John Larkin ha demanat el final de les investigacions i els processos judicials de totes les morts i els assassinats produïts en els enfrontaments sectaris, abans de l'Acord de Divendres Sant el 1998.

"Ha arribat el moment de traçar una línia" i deixar enrere el passat, afirma el jurista, que també és assessor legal del Govern nord-irlandès. Un suggeriment radical i controvertit, que ha sonat a ultratge a orelles de les víctimes i ha estat immediatament rebutjat pels principals partits polítics.

La proposta del fiscal general ha estat rebuda amb sorpresa i indignació entre les agrupacions de víctimes, que no han estat prèviament consultades. Per Amnistia Internacional, la idea "és una enorme traïció al dret fonamental d'accedir a la justícia de les víctimes".

La iniciativa de Larkin implica tancar definitivament qualsevol investigació per aclarir centenars de morts i la possibilitat de portar davant la justícia els seus responsables, tant paramilitars, lleialistes o republicans com membres de l'Exèrcit britànic o de la policia.

Conseqüència de l'acord de pau

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

El fiscal considera que acabar amb les indagacions és "la conseqüència lògica" de l'Acord de Pau del 1998. També nega que es tracti d'"una amnistia formal", encara que ho seria en la pràctica. "Han passat més de 15 anys des de l'acord i hi ha hagut molt pocs enjudiciaments", ha assenyalat per justificar el suggeriment. "Qualsevol advocat criminalista competent sap que les possibilitats d'aconseguir condemnes es redueixen, potser de manera exponencial, amb el pas dels anys", ha afegit.

A la Cambra dels comuns, el primer ministre britànic, David Cameron, ha rebutjat la petició de Larkin, que ha titllat de "perillosa". "Som demòcrates que creiem en l'imperi de la llei, en la independència de la policia i de les autoritats judicials, que, si poden, han d'investigar els casos. És bastant perillós pensar que s'hi pot posar algun bloqueig", ha afirmat.