El fiscal d'Irlanda del Nord planteja arxivar el passat sense justícia

Els acords de pau van ser a Irlanda del Nord el primer pas per acabar amb la sang i les armes. El més difícil va venir després. La complicada tasca de revisar el passat, aclarir els fets, fer justícia i tancar a poc a poc les ferides. El fiscal general nord-irlandès va posar ahir el dit a la llaga. John Larkin va demanar que s'acabin les investigacions i els processos judicials de tots els assassinats sectaris ocorreguts abans de l'Acord de Divendres Sant del 1998.  «Ha arribat el moment de traçar una línia» i deixar enrere el passat, afirma el jurista, que és també assessor legal del Govern autònom de Belfast. Un suggeriment radical i controvertit, que ha sonat a ultratge a les orelles de les víctimes i que va ser immediatament rebutjat pels principals partits polítics.

Més de 15 anys després de la firma formal de la pau, a Irlanda del Nord hi ha murs que continuen dividint barris i carrers entre les comunitats catòliques i  protestants. La segregació i la mútua desconfiança encara són la norma. El passat és massa present. Pràcticament cada setmana hi ha algun homenatge en record de les persones que van morir durant les tres dècades de conflicte. Un nombre important de famílies continuen sense saber qui va matar els seus éssers estimats, per què els van assassinar o què va passar amb els que van desaparèixer, sense que fins ara se n'hagin pogut recuperar les restes.

SORPRESA I INDIGNACIÓ / Aquests familiars van rebre amb sorpresa i indignació la proposta del fiscal general, sobre la qual no havien estat prèviament consultats. «És ridícul i escandalós», declarava Mickey McKinney, germà d'un dels catòlics morts en el Bloody Sunday, l'incident en què els soldats britànics van obrir foc l'any 1972 al Londonderry i van matar 14 civils desarmats.

Stephen Gault, que va perdre el seu pare en un atemptat de l'IRA l'any 1987, es va declarar «profundament fastiguejat». Per a Amnistia Internacional, la idea «és una enorme traïció al dret fonamental d'accedir a la justícia de les víctimes». La iniciativa de Larkin  implica arxivar qualsevol investigació per aclarir centenars de morts i la possibilitat de portar davant la justícia els seus responsables, tant paramilitars, lleialistes o republicans, com membres de l'Exèrcit britànic o de la Policia.  El fiscal  considera que arxivar les investigacions és «la conseqüència lògica» de l'acord de pau del 1998. També nega que es tracti d'«una amnistia formal», encara que ho seria a la pràctica.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

«Han passat més de 15 anys des de l'acord i hi ha hagut molt pocs judicis», va assenyalar Larkin per justificar el suggeriment. «Qualsevol advocat criminalista competent sap que les possibilitats d'aconseguir condemnes es redueix, potser de manera exponencial, amb el pas dels anys», va afegir. A la Cambra dels comuns, el primer ministre, David Cameron, va rebutjar la petició. «Som demòcrates que creiem en l'imperi de la llei, en la independència de la policia i de les autoritats judicials, que han d'investigar, si poden, els casos. És bastant perillós pensar que es pot posar alguna mena de bloqueig a això», va afirmar.  La reacció va ser també negativa per part del Sinn Féin i de la formació majoritària nord-irlandesa, el Partit Democràtic Unionista (DUP). «No hi ha avui al món cap nació on l'assassinat no sigui un delicte. No es pot dir que un assassinat no és un delicte, perquè ho és. Hi ha 3.000 assassinats sense resoldre a Irlanda del Nord. Les famílies tenen el dret que es faci justícia», va declarar el diputat del DUP Jeffrey Donalson.

No obstant, el que va ser ministre per a Irlanda del Nord amb el Govern laborista, Peter Hain, va qualificar la proposta de pur «sentit comú» i la millor fórmula per «ajudar les víctimes a contemplar el passat d'una manera diferent». Larkin ha obert un debat, al qual també s'enfronten altres societats, castigades al seu dia pel terrorisme, l'apartheid o la guerra civil. «¿Realment pot ser útil el fet de traçar una simple línia i deixar enrere el passat?, es preguntava ahir l'editorial del Belfast Telegraph. «L'assumpte del passat és complicat», reconeixia el primer ministre irlandès, Enda Kenny, que va demanar respecte per a la proposta del fiscal. «Les famílies volen una resolució, sempre voldran saber què va passar, qui va donar les ordres», va afegir.