Els Kennedy s'apaguen

Un any després de l'assassinat de Robert Bobby Kennedy el 1968, el seu germà Edward (Ted) tornava d'una festa en què havia agraït el suport a la campanya presidencial de Bobby quan el seu cotxe va caure per un pont de l'illa de Chappaquiddick (Massachusetts). El senador es va salvar, però la seva acompanyant de 20 anys, Mary Jo Kopechne, es va ofegar a les aigües de la badia. L'incident va estar a punt de fulminar la seva carrera política, després de saber-se que va abandonar el lloc de l'accident i no en va informar la policia fins l'endemà. Una setmana després, en un discurs televisat, es va preguntar si no era cert que «una terrible maledicció queia verdaderament sobre els Kennedy».

Les desgràcies i els escàndols han marcat els destins de la família Kennedy, el més pròxim a una estirp aristocràtica que ha tingut la política nord-americana en l'últim segle. La dinastia ha produït una contínua successió de servidors públics, des de congressistes fins a governadors o ambaixadors, però com si es tractés d'una tragèdia grega, l'infortuni s'ha acarnissat damunt la família en moments decisius. El president JFK va ser assassinat fa mig segle a Dallas. Cinc anys després, el 1968, moria també a trets i en plena campanya presidencial el seu germà Bobby, exfiscal general de l'Estat i icona del progressisme.

«Sembla que cada vegada que un Kennedy va estar a punt d'aconseguir els seus objectius o ambicions, en va haver de pagar un preu tràgic», va escriure Edward Klein a La maldición de los Kennedy: Por qué la tragedia ha perseguido a la primera familia.

Emigrants irlandesos arribats a les costes de Nova Anglaterra a la dècada del 1840, la fundació de la dinastia s'atribueix a Joseph Joe Kennedy, el pare de JFK, un banquer que va fer fortuna amb inversions a Wall Street i Hollywood abans de ser ambaixador de Roosevelt a Londres.

La seva política d'apaivagament respecte als nazis i el seu derrotisme en els inicis de la segona guerra mundial van truncar la seva carrera política. «Joe va voler que els seus fills aconseguissin el que ell no havia pogut aconseguir i es va conjurar perquè un d'ells fos el primer president catòlic dels Estats Units», explica l'historiador presidencial Tom Whalen. El testimoni va recaure inicialment en el primogènit, Joe Jr., fins que el caça que pilotava sobre el Regne Unit va explotar el 1944. Quatre anys més tard, un accident aeri a França es va emportar la seva germana Kathleen.

Amb els assassinats posteriors de Jack i Bobby, quatre dels nou fills del patriarca havien mort abans que s'acabés la turbulenta dècada dels 60. A aquest còmput tràgic s'hi ha d'afegir l'infortuni d'una altra de les seves filles, Rosemary, que es va passar gairebé tota la vida internada en un psiquiàtric després que el seu pare la sotmetés a una lobotomia als 23 anys per intentar corregir els seus problemes mentals. A partir del moment que se'n va anar, el pare va prohibir que es tornés a esmentar el seu nom a casa dels Kennedy.

Tercera generació

Notícies relacionades

Amnistia Internacional recrimina a Espanya la seva política migratòria

El Govern britànic accelera el pla per deportar immigrants a Ruanda

La tercera generació de l'estirp tampoc es va salvar de la fatalitat. David Anthony, fill de Bobby, va morir de sobredosi el 1984. El seu germà Michael va morir en un accident d'esquí el 1997. Dos anys després moria el primogènit de JFK, John, a l'estavellar-se l'avió que pilotava amb la seva dona. Fa dos anys, Patrick, un dels fills de Ted, va abandonar el Congrés per problemes d'abús de drogues, concretament medicaments.

«Es parla d'una maledicció, però jo diria simplement que els Kennedy van viure assumint riscos. És la seva manera d'afrontar la vida. Això fa que aconsegueixis grans coses, però també que caigui sobre teu la desgràcia», diu Whalden. El planter familiar no ha mort, però la seva influència política està en un lent declivi. Actualment només hi ha un Kennedy al Congrés, Joseph Patrick, el nét de Bobby, mentre Caroline Kennedy, l'única filla viva de JFK, és des d'aquesta setmana ambaixadora al Japó.