50è ANIVERSARI D'UN MAGNICIDI

El telegènic Kennedy

JFK va ser el primer president que va saber explotar amb mestria el mitjà televisiu

En campanya 8 Kennedy (esquerra) i Nixon en un dels quatre debats electorals televisats el 1960.

En campanya 8 Kennedy (esquerra) i Nixon en un dels quatre debats electorals televisats el 1960. / AP

3
Es llegeix en minuts
IDOYA NOAIN
NOVA YORK

El 12 de novembre de 1960, quatre dies després de ser elegit president dels Estats Units per un ajustat marge de vots, John F. Kennedy va assenyalar l'element clau de la victòria. «Més que qualsevol altra cosa -va dir- ha sigut la televisió el que ha canviat el curs»,

No exagerava. Historiadors i analistes del mitjà i de les campanyes polítiques sempre han tingut clar que JFK va ser el primer president televisiu, l'home que va entendre i va saber explotar amb mestria la vinculació de la política i la petita pantalla.

Franklin Roosevelt havia aparegut a la televisió el 1939 inaugurant la Fira Mundial, Harry Truman havia ofert la primera intervenció televisada des de la Casa Blanca el 1947 i Dwight Eisenhower s'havia convertit en el primer ocupant de la Casa Blanca la imatge del qual es va retransmetre en color. Però, com deia a la CBS l'historiador Robert Caro, «Kennedy va néixer per a la televisió». I cap dels seus predecessors va tenir la profunda comprensió del mitjà de JFK, el pare del qual, vinculat a Hollywood, va inculcar als seus fills un sentiment de comoditat davant les càmeres.

«Impacte revolucionari»

El novembre del 1959, el mateix Kennedy va explicar la seva visió en un article per a TV Guide«Res es compara amb l'impacte revolucionari de la televisió -va escriure-. Ha alterat dràsticament la naturalesa de les nostres campanyes, les convencions, els constituents, els candidats i els costos».

Afavorit per un aspecte ideal, ell mateix reconeixia que la joventut indubtablement és un actiu: «Per crear una imatge de televisió que la gent aprecia i, el més difícil de tot, recorda». «Tot i que el mitjà es presta a la manipulació, l'explotació i els trucs i pot ser abusat per demagogs, apel·lacions a l'emoció i el prejudici i la ignorància», va argumentar JFK, que tot seguit va donar un vot de confiança als espectadors - «són capaços de percebre l'engany, descartar els trucs i premiar l'honestedat». 

Els debats amb Nixon

La seva teoria va tenir determinants expressions pràctiques. Des que era un jove senador havia usat la televisió per donar-se a conèixer, incloent-hi una aparició el 1953 en un programa d'Edward Murrow amb la seva flamant esposa Jacqueline Bouvier Kennedy (tornarien a aparèixer en el programa poc abans de les eleccions). Va ser el primer a obrir la seva campanya a les càmeres perquè es rodés un documental. Però l'episodi definitiu van ser els quatre debats televisats el 1960 amb Richard Nixon, primers de la història. «Va ser el moment més important», deia a NPR Robert Dallek, historiador presidencial. «Es va mostrar contingut, agut, encantador, atractiu... Algú que mereixia ser president».

La llegenda, de difícil comprovació, diu que els que van seguir per televisió els debats van donar com a guanyador Kennedy, mentre que els que els van escoltar per la ràdio es van inclinar per Nixon. En qualsevol cas, l'impacte va ser tan gran, que els següents candidats van mostrar objeccions davant d'un examen com aquell i van haver de passar 16 anys fins que els cara a cara davant de les càmeres van tornar per no marxar-ne més.

Política i família

Notícies relacionades

Durant la seva presidència, Kennedy va seguir obrint camins. Va ser el primer president que va començar a retransmetre les seves rodes de premsa, cosa que superava la interpretació dels diaris. El novembre del 1963 n'havia ofert 64, i de mitjana 18 milions de persones s'asseien a veure-les. Jackie, a més, va obrir la Casa Blanca perquè es gravés un documental el 1962,

Fins i tot en el seu assassinat, Kennedy va marcar la història de la televisió i, després del magnicidi, per primer cop la nació es va unir al voltant de la petita pantalla.