El CNI «no surt de caça»

El general Félix Sanz Roldán va tornar a demostrar ahir al Congrés per què tot i ser el seu un lloc tan delicat, Mariano Rajoy el va confirmar al capdavant del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI), quan el president del PP va arribar a la Moncloa. Amb una mestria pròpia dels millors espies, Sanz va aconseguir ahir que tots els responsables polítics que es van reunir a primera hora a la Comissió de Secrets Oficials del Congrés sortissin dues hores i mitja després «satisfets» i «molt més tranquils». Sanz no va eludir ni una pregunta i va deixar clar que el CNI «no va de caça» i que tota la seva activitat s'ajusta a la llei. També va dir que podia garantir al 99% que l'Agència Nacional de Seguretat (NSA) nord-americana no va punxar el telèfon de Mariano Rajoy.

Roldán va comparèixer a porta tancada per donar compte de l'espionatge massiu practicat a Espanya per la NSA. El cap del CNI va supervisar la instal·lació d'un projector amb el qual va il·lustrar les dades que va mostrar als diputats, que van poder prendre notes, però no fer cap fotografia dels gràfics que els van mostrar.

El director del CNI els va demostrar que totes les activitats que porten a terme els serveis de la intel·ligència espanyola s'ajusten estrictament a la llei i que les metadades que el CNI proporciona a la NSA procedeixen de zones d'operacions. És a dir, que es recullen fora d'Espanya, en zones de risc, i per tant emparats per la legislació. I que tota aquesta informació compartida estava relacionada amb investigacions obertes per lluitar contra el terrorisme internacional, el crim organitzat o el ciberespionatge.

AUTORITZACIÓ JUDICIAL / A més els va recordar que totes les operacions obertes pel CNI necessiten una autorització judicial, que en aquest cas proporciona un magistrat del Tribunal Suprem, encarregat dels assumptes de matèria reservada. En els escrits, dels quals ha comentat que podien tenir fins a 20 folis, es motiven les raons per iniciar un espionatge. I en ocasions el magistrat no autoritza. «I nosaltres no hi podem fer res», va explicar. La mitjana d'autoritzacions judicials per realitzar punxades telefòniques, entrades a domicilis o seguiments és de mil a l'any. Una mitjana adequada, segons el responsable dels espies. I va negar rotundament que el CNI hagi dut a terme escoltes telefòniques a empresaris o polítics espanyols, entre altres coses, va assegurar, perquè no hi ha hagut motius per fer-ho.

EVITAR ATEMPTATS / El general va detallar als diputats uns quants exemples concrets d'operacions portades a terme per espies espanyols les informacions dels quals han estat determinants per evitar atemptats.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

En qualsevol cas, per a alguns diputats persisteixen els dubtes sobre les accions de la NSA. I així mateix ho van expressar els diferents portaveus parlamentaris, a l'acabar la reunió.

El parer de la majoria dels portaveus el va resumir al final de la compareixença la diputada socialista Soraya Rodríguez: «La intel·ligència espanyola ja ha parlat i ara a qui s'ha d'exigir explicacions és als EUA». Fins i tot el portaveu d'Izquierda Unida, Cayo Lara, el que tenia més dubtes a priori, es va declarar satisfet. Va fer 15 preguntes i Sanz Roldán va respondre a totes. «Mai es té tranquil·litat absoluta, Sempre s'ha de mantenir precaució», va dir, i va admetre: «Jo tinc més inquietud sobre els americans que sobre els espanyols».